Polítiques educatives i plans d'inserció de les TIC als centres educatius a Espanya

A aquest tema hem treballat el desenvolupament legislatiu i de plans d'inserció de les TIC als centres educatius a Espanya. Penso que és molt important saber com han anat evolucionant amb el pas del temps fins l'actualitat. Com podem observar a l'esquema que mostro a continuació, comencem a parlar de programes institucionals a les dècades dels 70-80.

A finals d'època observem com va haver un estancament financer. Inclús a nivell educatiu sofreix un retrocés, quedant absent al currículum.

Les característiques dels programes del S.XXI són les següents:

Sorgeixen plans, però degut que les autonomies no es posen d'acord no s'arriba a aconseguir obtindre una base estable respecte al tema tractat.

També s'ens va proporcionar un esquema sobre l'opinió del professorat  i aquest va ser el resultat:

Per últim, reflectim, tal i com exposo a continuació, les consideracions a tenir en compte a un pla TIC:

Seria fonamental que es portés a terme un seguiment o una línia estable en lo referent a la implantació de les TIC a l'educació en general, ja que com passa a diversos àmbits, les polítiques que es porten a terme es veuen alterades pels canvis de govern que es produeixen. Això provoca una inestabilitat i genera que quan un pla comença a posar-se en pràctica, abans de saber si pot ser viable o pot millorar les coses , es canviï per un altre suposant un retrocés.

Al llibre "Políticas educativas y buenas prácticas con TIC"  parla de que la introducció de les TIC a les aules, és un objectiu a llarg termini dirigit a un canvi econòmic i sociocultural que utilitza aquestes tecnologies com a palanca d'impuls i modernització. Els resultats d'aquestes polítiques no es poden valorar a curt termini, es necessitarien dos dècades més per percebre els seus efectes reals, però les evidencies ens mostren que encara estem lluny d'unes pràctiques educatives que afavoreixin uns aprenentatges i ofereixin uns ensenyaments acords a la societat del coneixement. Per tant, hem de diferenciar entre la implementació de les polítiques educatives amb TIC de la innovació didàctica amb el suport de les TIC que basa la seva qualitat en la transformació del dia a dia a l'aula mitjançant la pràctica educativa.

El que es necessita es professorat reflexiu i actiu que, sobre el poder de les tecnologies digitals, desenvolupi una bona pràctica docent capaç de generar aprenentatges profunds en contextos rics en recursos i materials didàctics.

Crida l'atenció que amb totes les possibilitats que ens poden oferir les TICS, no es facin esforços col·lectius amb l'objectiu de que siguin una realitat a les aules del S.XXI. Això es responsabilitat de tots, si totes les parts implicades posaran de la seva part es podrien aconseguir uns resultats extraordinaris en benefici dels nens, que al final són els que acaben resultant més perjudicats de tota aquesta situació.

http://blog.educalab.es/intef/2013/04/25/encuesta-europea-a-centros-escolares-las-tic-en-educacion/

Si revisem el currículum d'educació infantil i inclús basant-nos en la llei existent, veiem com queda reflectida l' importància de la inserció de les noves tecnologies. Malgrat això, en moltes ocasions això no deixa de ser una utopia. El veiem a diari, el professorat passa hores omplint informes, tràmits burocràtics, etc. Si tot aquest temps estigués invertit en coses realment productives i tots els esforços fossin destinats a una transformació de l' educació usant les TIC com a vehicle bàsic en el procés d'ensenyament-aprenentatge la realitat seria molt diferent.

Per altra banda, veiem com una vegada més, la implicació dels docents serà bàsica per a que tots els objectius s'assoleixin. Hi ha professors que amb molt pocs recursos han sabut fer les coses realment de una manera extraordinària. Mentre que d'altres que disposen de més oportunitats no les aprofiten de manera enriquidora. 

http://stellae.usc.es/red/blog/view/29976/formacin-permanente-cfr-y-cafi

TEMA 3

POSSIBILITATS I LIMITACIONS DEL SOFTWARE EDUCATIU

 

Les Tics avui en dia tenen una forta importància en l’àmbit educatiu, i ens ofereixen diferents possibilitats; consultes, elaboració, recerca... Són un medi d’expressió i un gran instrument per a poder processar l' informació d’una manera més atractiva.

Abans de tot vull fer un resum del que hem estudiat a classe per a poder endinsar-nos en el món multimèdia, així ha quedat el nostre mapa conceptual:

Ara que ja entenem una mica, vull explicar que és exactament un software educatiu:

Un software educatiu:  

Son els programes informàtics destinats a l’ensenyament, encaminats cap a un aprenentatge autònom on permeten un desenvolupament d’habilitats cognitives. Son de caire educatiu i s’utilitzen en l’àmbit escolar, tot i que algunes famílies també en fan ús.

Característiques dels Softwares educatius:

- Materials elaborats amb una finalitat didàctica

- Utilitzen l’ordinador com a suport

- Interactius, on permeten intercanvi d’informació

- Fàcils d’utilitzar.

- S’adapten a les necessitats de cada edat de manera individualitzada.

Y aquí és on bé la pregunta formulada...

POSSIBILITATS I LIMITACIONS DEL SOFTWARE EDUCATIU

AVANTATGES:    

• Diversos tipus d’aprenentatge, i al ritme de cada estudiant. El propi alumne decideix el temps que dedica per aconseguir l’aprenentatge.

Construcció i reflexió del coneixement. Molts d’ells faciliten l’avaluació integrada, que pot fer-se ell mateix.

Increment d’altres usos per a aprendre. Per tant, motivació pels alumnes.

Fomenten l’iniciativa i l’aprenentatge autònom.

Inclou elements per captar l’atenció

Fomenten habilitats, competències, i promou actituds i aptituds tant pels alumnes com pels mestres.

Permet l’ interacció, són molt fàcils d’utilitzar i no cal tenir coneixements especials en informàtica per a poder fer-ne ús.

Eleven l’efectivitat d’altres mètodes d’ensenyament. Incrementen la retenció a través d’imatges, videos, gràfics, sons..

Aprenentatge significatiu amb una bona orientació i combinant-ho amb altres recursos.

DESVENTATGES:

• Necessita molt de control. S’ha de supervisar la qualitat dels continguts.
 
• Els alumnes poden deixar de banda altres fonts d’informació, poden acabar utilitzant-lo com a únic recurs, ja que és una forma fàcil de búsqueda d’informació.
 
• Una de les eines : " La wiki", molt utilitzada per nosaltres, i un referent. Pot ser canviada per altres usuaris,  per tant, podem tenir informació incompleta.
 
• No tots els usuaris poden fer-ne ús, i aquí ja entraríem en les diferències socials, culturals... per tant no son homogenis.
 
• Molts dels docents no tenen coneixements bàsics de l’ utilització dels equips, i molt menys conèixer softwares educatius. A més, molts dels docents poden "acomodar-se" i deixar de ser bons professionals.

• S’ha d’emprar amb prudència, poden provocar ansietat i cansament.
 
• Pot afavorir la pèrdua del sentit crític del alumnes , ja que perden l’ interès i intenten encertar la paraula a sort . Per tant, poden provocar els desenvolupament d’estratègies del "mínim esforç".
 
• Pot provocar una pèrdua de les habilitats dels nostres alumnes si no s’utilitza com cal.
 
• Empobriment de les relacions humanes.
  

Els materials multimèdia resulten molt atractius pels alumnes, ja que l’interacció i el joc que donen son una de les seves principals característiques. Un bon ús i una bona orientació juntament amb altres recursos poden afavorir els processos d’ensenyament i aprenentatge. Els entorns d’aprenentatge poden incluir gràfics dinàmics, eines per el processament d’informació que els guiïn i afavoreixin la comprensió.

Els alumnes soles estar molt motivats alhora d’utilitzar aquests materials, i això seria un dels motors d’aprenentatge eficient, ja que incita l’activitat i el pensament.

El fet que els alumnes estiguin permanentment actius quan interactuen amb l’ordinador, fa que mantinguin un alt grau d’implicació i iniciativa en els seus esforços i treballs. Els materials multimedia ens ofereixen la possibilitat de dialogar, son flexibles i això fa que es mantingui una continua activitat intel.lectual

Hi ha programes on els alumnes poden conèixer els seus errors just en el moment que els fan, i molts dels programes els ofereixen l’oportunitat de poder canviar les respostes i aconseguir superar els errors comesos. D’aquesta manera també s’aprèn.

Si fem referència al mestre, deixarà de ser monòton i rutinari, ja que, amb aquesta nova eina pot desenvolupar i dedicar més temps a pensar com estimular els desenvolupament cognitiu dels seus alumnes. Facilitarà la pràctica sistemàtica d’alguns temes amb nous exercicis de reforç,així, juntament amb el que ha fet sempre pot resultar molt més atractiu tot. Per què cal dir, com nombra l’article de Santos Urbina, que s’ha d’utilitzar com una eina més, però que la figura del mestre és molt important. I sobretot, té la màxima responsabilitat en conèixer el producte amb el que vol treballar a la seva classe i la seva correcta utilització.

Hem parlat de moltes avantatges, i sembla que si poséssim una balança guanyaria el poder de les noves tecnologies, però el que m’ha passat a mi quan he llegit l’article del Santos Urbina és com una espècie de ràbia, ja que té molta raó en moltes coses que diu. Estic molt cansada d’aquest món en el que vivim, que sembla que funcioni a la inversa. Per exemple, tots els canvis que es fan cada dos per tres en l’educació o acaben fent gent que no tenen ni idea d’educació, posen lleis noves sense pensar en les repercussions, fan i desfan com volen i... ala! Ens hem de callar! I en aquests cas passa exactament el mateix, les persones que creen els software educatius moltes vegades ( per no dir que la majoria) no tenen idea dels objectius que han de tenir els infants a certes edats, l’únic interès que tenen és el d’ aconseguir vendre el producte de forma màxima. Sense pensar evidentment si el que venen és de la qualitat necessària. Que no parlem d’una discoteca que volen vendre tiquets, que parlem de l’educació de les noves generacions, l’educació dels nostres fills! Hi ha una superficilitat i unes ganes d’aconseguir calers amb els mínims esforços. I som els mestres al final els que som els responsables de l’educació de tota l’Infància, els que menys escolten, els que ja no fa cas ningú... una vergonya...

A l'article de Santos Urbina proposa una sèrie de pautes que s'han de tenir en compte per a saber si el software escollit és educatiu o no:

 

En qualsevol cas, i tornant al tema, s’ha de tenir present que, si tenim una qualitat acceptable dels productes interactius, la clau de l’eficàcia didàctica d’aquests materials resideix en l’ utilització adequada dels mateixos. Així que prestem atenció !!!

 

Un cop acabada la meva reflexió he estat buscant material meu, ja que fa uns anys vaig crear amb una companya de classe un software educatiu. Vaig utilitzar el programa JCLIC, però ja han passat 7 anys d'això i em diu que no s'obre i que no conté res del material emprat. Recordo que va costar moltíssim, i quan he vist el video de la "Xarla amb Eva Barceló" m'han vingut al cap molts records que m'hagués agradat compartir amb vosaltres.
Un d'ells, va ser crear un memory amb les imatges dels infants que tenia a l'aula, per tant vaig poder utilitzar el meu propi material amb ells, i va ser una sensació espectacular. Es va fer així per implicar als infants, per què al veure la seva imatge i la dels seus companys volien seguir utilitzant-lo.
També vaig fer el so i la música per últim, com explica el vídeo.

 

Us deixo una serie de links que vaig treballar sobre pàgines web, totes educatives i per a Infants fins als 5 anys:

Curiosament, hi ha un d'aquests links,(que ja vaig estudiar quins eren els seus interfaç d'usuari ja fa molt de temps), és un dels exemples que es posen en el primer vídeo de classe d'aquest tema. M'ha semblat molt curiós, i veure que després de 7 anys encara està el mateix... exacte, he pensat el mateix! no s'han renovat!

Espero que us siguin útils! 
 

 

http://www.sesamestreet.org/

http://www.cuentosinteractivos.org/
http://www.edu365.cat/infantil/llegir/index.htm
 
http://www.edu365.cat/infantil/llegir/paraules.swf
http://win.memcat.org/infantil/interact/index.html

www.cavallfort.net

Us deixo el tutorial de com utilitzar el programa Jclic i poder començar a fer els vostres "pinitos", per si us interessa.

A mi em va costar un curs, per què has d'organitzar-te molt bé tot el material que vols treballar, però no es difícil! Ànim!





Bibliografia utilitzada:

http://vimeo.com/110101741

https://www.youtube.com/watch?v=drIUJ_YE2W4

Article Santos Urbina " Algunas consideraciones entorno al software para Educación infantil"

Lectura Jesús Valverde "Módulo I, Procedimiento básico para el diseño y producción de multimedia educativos."

http://almaleoneducativo.blogspot.com.es/2012/07/desventajas-de-software-educativo.html

http://innovacioneducativa.wordpress.com/2013/10/20/los-limites-de-la-innovacion-educativa/

http://es.wikipedia.org/wiki/Software_educativo

http://www.pipoclub.com/

Tema 2 - ENTORN PERSONAL D'APRENENTATGE - PLE

Aquesta tercera entrada té una tasca obligatòria que és fer el nostre PROPI PLE

( Personal Learning Environment )

 

Des de el primer moment que em vaig assabentar que havíem de fer aquesta activitat ja em tremolaven les cames, per què com ja sabeu, no sóc massa ràpida amb les noves tecnologies, així que vaig començar a fer-ho de la millor manera que sé, analògicament:                                                               paper- llapis-mà.

La paraula que denominaria per a poder expressar que vaig sentir un cop acabada la meva bogeria de fletxes i unions va ser: PERPLEXA . Tot això feia jo en el món virtual? Jo, que em creia una persona fora de les tecnologies, vaig pensar Déu ni do!

Sóc una màquina sense saber-ho!

El Ple propi va canviant, per què si jo em poso a pensar deu anys i pico enrere, que estudiava producció audiovisual i realització, hagués estat molt més ampli. Jo era muntadora "avispada" i ràpida, treia les millors notes fent muntatges amb Final cut, dreamweaver- per fer pàgines web, treballava el so amb programes com Pro tools...i ara em veig i dic: Però Jenni que t’ha passat?

Però no cal mirar molt enrere, quant vam començar la carrera, vaig començar a fer una assignatura de didàctica que finalment ja tenia convalidada, i la meva primera presa de contacte va ser fer el BLOG i una nova entrada amb el nostre PLE.

IMATGE DE PLE 2012

 

 

I aquesta és la cara que té el meu PLE actual:

 

No ha estat una tasca gens fàcil de fer, primerament per utilitzar eines que no havia utilitzat mai, encara. Però ha estat molt productiu, ja que ha sigut tema de debat amb les meves companyes. Estàvem una mica perdudes i entre totes sembla que hem aconseguit enfocar-nos, com sempre juntes i en grup.
Puc dir que he avançat molt, he utilitzat noves eines que a primer desconeixia, tot i que havia tocat el món tecnològic anteriorment, he fet servir recursos nous en aquests anys que m’han servit força en altres assignatures gràcies a aquests primers coneixements principals, i els coneixements nous. Així que la valoració és molt positiva i a la vegada pròspera, per què el PLE va avançant com la mateixa vida, com la mateixa societat, i segons el que facis o es va fent més gran, o va retrocedint i convertint-se en res, no val adormir-se.

Sempre hem tingut un entorn personal d’aprenentatge, i a la meva edat, que són 30 anys, puc comprovar tots aquests canvis, en un principi quan jo estudiava i havia escasses fonts d’informació, utilitzàvem diccionaris, enciclopèdies, la biblioteca era el nostre espai d’estudi i de búsqueda d’informació, ja que no tothom tenia un ordinador personal, o no s’utilitzava massa l’Internet.

Podem comprovar la quantitat d’avenços que tenim avui en dia i no ens adonem. Sense anar més lluny l’ús del nostre telèfon mòvil, on tenim internet ràpidament, ens connectem a Facebook mils de vegades per dia, establim relacions socials vía whatsapp, compartim informació, enllaços, ubicacions, imatges en segons i per segons. En fi una varietat de possibilitats que les fem com si les haguéssim fet sempre.

M’ha semblat molt interessant la part del capítol 1 on parla dels autors Collins i Halverson (2010) que afirmen que existeixen aspectes incompatibles entre la societat que aprèn amb tecnologies i la societat que aprèn exclusivament amb els medis tradicionals de l’escola. Que és justament el que estava fent referència ara. No podem ficar-nos una tela als ulls i fer com si no anés amb nosaltres tots aquests canvis. Ja que fas que tot vagi cap enrere. Fent constància de l’ importància a nivell educatiu que això suposa. El nostre entorn d’interacció s’ha ampliat a la xarxa d’informació que hem creat en les últimes dècades, i aquí és on es troba l’ importància de l’estudi del PLE, i de permanèixer constants .

El ple és un nou enfoc per aprendre a aprendre utilitzant les noves eines tecnològiques, construir coneixement: COMPARTINT- PRODUINT- CONSUMINT- INTERACTUANT 

sense estructures curriculars estàtiques.

 

És LA forma de comunicació de la NOVA societat de la informació i coneixement, una BASE del nou aprenentatge.

Per tant per una futura docència és PRIMORDIAL conèixer i fer-ne ús.

Aprendre al llarg de la vida a través d’una sòlida competència digital.

Com he aconseguit crear el meu PLE actual:

 

Primer de tot he hagut d’identificar amb claredat quines eines de la web 2.0 utilitzo jo per a poder treballar a diari. Que és el que utilitzo per a buscar informació, el que m’ajuda a elaborar nous coneixements. On llegeixo, Quines eines faig servir per a poder compartir; enllaços, material didàctic, treballs, opinions de fòrums...

Quins recursos d’Internet són el que més em proporcionen informació fiable, les seves fonts, informes, pàgines, continguts d’interès... on podem fer coses i reflexionem sobre elles.

 

Finalment quina és la meva XARXA PERSONAL D’APRENENTATGE PLN , on em relaciono amb altres persones, el facebook, my space, skype...

 

Un cop ho tenia tot, saber organitzar-ho de la millor manera, i la forma més ordenada possible. I amb ajuda de la meva amiga PATRICIA PINAR poder portar-ho tot cap al programa Cmap Tools. Una eina que no havia utilitzat encara. On en un principi que coneixes algo nou, costa una miqueta més, però amb paciència, amor, i constància he pogut acabar i espero que el resultat sigui igual de positiu de com ho veig jo.

Ple és un concepte pedagògic, forma concreta d’aprendre i com ho faig per aprendre, no només aprens en un lloc, sinó en diversos i amb altre gent, treus la informació que necessites i el que fas amb ella, tot això és important. El focus d’atenció va cap allò que ens interessa a la hora d’aprendre, ens ofereix noves oportunitats que hem d’aprendre a gestionar-les i a que siguin enriquidores per un futur. Per tant hem de millorar-les ja que és una competència bàsica cap a una nova educació, cap a una nova escola. Per tant com ja he dit, essencial com a eina futura per els nostres alumnes, i amb nosaltres com a eina metodològica.
 
Aquí us deixo un vídeo que m'ha semblat molt curiós a la vegada que divertit, l'han creat com a mi m'agrada, de manera analògica, fent els dibuixos a mà, i després han creat el moviment superposant imatges quant ho vas grabant, sembla fàcil per que és sencill, però no ho és. Han posat lo analògic i la tecnologia juntes parlant del que significa el ple, m'ha encantat!

Fins la pròxima entrada! ;-)

 

 

 

 

Bibliografia utilitzada: 

http://aula.virtual.ucv.cl/wordpress/entornos-personales-de-aprendizaje-como-sistemas-de-gestion/

 



 http://es.wikipedia.org/wiki/Entorno_Personal_de_Aprendizaje

 

http://canalcita.com/video/93D3Y9NDBN2K/Entrevista-a-Jordi-Adell-y-Linda-Casta%C3%B1eda

 

http://digitum.um.es/jspui/bitstream/10201/24647/1/CastanedaAdell2011preprint.pdf

 

http://digitum.um.es/jspui/bitstream/10201/17247/1/Adell&Casta%C3%B1eda_2010.pdf

 

https://www.youtube.com/watch?v=MPUlHtYfSzA

 

http://www.um.es/ple/libro/

 

https://www.youtube.com/watch?v=3OGTmXVFHqE

 

 

TEMA 2 XARXES I APRENENTATGES

Com ja sabem vivim immersos en tecnologies, i aquestes tecnologies han transformat la nostra vida social.

Més endavant parlaré del concepte web 2.0 , i els canvis que han succeït gràcies al seu potencial, com una persona sense cap tipus de coneixement informàtic pot generar contingut. Tots podem ser creadors del coneixement, una eina nova caracteritzada per la seva arquitectura de participació. I Això, ha creat confrontament, ja que desapareix l’expert com a únic que tenia el poder sobre el món tecnològic.

Aquesta eina ofereix una oportunitat per la transformació del sistema educatiu, és una evolució metodològica, on, l’aprenent, pot crear el seu propi aprenentatge, crear el seu coneixement. El professorat, per altra banda, pot crear recursos en base a les necessitats del seu grup. Per tant hi haurà una millor adaptació del currículum, per tant, estaràs en el nivell que els teus alumnes et demanen, és com "educació a la carta".

I com tot el que arriba de nou, el docent es torna a topar amb un nou horitzó, però s’ha de prendre no com un obstacle, sinó com una oportunitat d’impacte en l’educació. On aquest impacte, dependrà completament del docent. Serà ell, qui tindrà la clau per utilitzar-ho com una nova metodologia, una nova eina que pot transformar el que ha existit fins ara.

La realitat és que el nostre món avança molt ràpidament, i sobretot de la mà de la tecnologia, per què no aprofitar-se d’ ella per a millorar la teva vocació i que la tecnologia marqui diferencia en l’ensenyament dels teus alumnes?.

Parlem dels entorns personals d’aprenentatge o els PLE que se’ls denomina, alguns alumnes ja han fet aquesta reflexió sobre el seu entorn d’aprenentatge, tots l’hem tingut i molt abans del món de la tecnologia . En el món presencial, l’entorn personal d’aprenentatge es un,que té a veure amb les persones, recursos i activitats de la vida real.

Definició d’eines del ple virtual: (caracteritzades per unes eines, activitats, mecanismes i estratègies d’aprenentatge... PER QUÈ?

- Per accedir a una informació.

- Per reflexionar i crear.

- Per a col·laborar.

Aquestes eines es poden anar ampliant progressivament de manera extraordinària, noves accions d’aprenentatge.
Aquí tenim els esquemes creats a classe per un millor enteniment del tema:

 

Quines són les possibilitats de la web 2.0 per a la transformació del rol docent? (sistema educatiu)

Primer de tot comentaré què és el que significa una web 2.0 d’aquesta manera ens centrem en la pregunta formulada.

 

 

Serien aquells "espais web"on es pot compartir informació d’una manera fàcil i ràpida. En aquest espai es permet que els usuaris puguin interactuar entre ells, on es genera el que es denomina una "comunitat virtual". Per tant es diu que és l’evolució de les aplicacions tradicionals, on en aquelles podies ser un usuari estàtic, que podia llegir la informació, és a dir, d’observador, però completament passiu.

Ara es converteixen en usuaris actius que participen, que poden contribuir en els continguts que ells mateixos poden generar, compartir, donar suport, i poder formar part de la societat en la que estem avui en dia que no deixa de moure’s i innovar. Ja deixa de ser únicament un espectador, i això dóna molt de pes al usuari.

Els principis que tenen aquestes aplicacions són:

- La web és la plataforma

- L’ informació és el que mou el Internet.

- Efectes de la xarxa moguts per una arquitectura de participació.

- L’ innovació sorgeix de característiques distribuïdes per desenvolupadors independents.
 

Uns exemples de l’evolució:

- Ofoto  Flickr (comunitats fotogràfiques)

 

- Mp3.com  Napster (Per descarregar música)

- Espais personals  Blogs (Pàgines personals)

- Categories/ directoris  Tags

 

Amb aquesta millora qualitativa de transmissió d’informació s’ha re inventat l’era d’ Internet. Es pot realitzar treballar col·laboratiu entre diferents usuaris.

Per tant si ho centrem a la pregunta formulada, les eines que ens faciliten són eines que ens permeten millorar els temes que sorgeixen a l’aula de la classe. És una millora tant pels mestres com pels alumnes.

 

La web 2.0 permet nous rols pels alumnes i pels professors, sobretot en base al treball autònom i col·laboratiu. Ser crítics, crear, fer reflexions personals, expressar-se, investigar i poder compartir recursos, crear nous coneixements i sobretot el més important

 APRENDRE.

La web 2.0 és un component principalment social, per tant pels professors és una eina ajuda molt útil, ja que poden desenvolupar xarxes de centres i professors on poden reflexionar sobre temes educatius, ajudar-se entre ells, compartir recursos... entre d’altres coses. És un potent medi per l’àmbit educatiu per construir el coneixement de forma col·laborativa. I tot això del que es parla és un pas agegantat d’innovació, de millora en tots els nivells.

Sense anar més lluny nosaltres mateixes fem un ús educatiu a diari, de forma fàcil i molt nova. Per a fer els treballs en grup, que moltes vegades és molt complicat coincidir en horaris, utilitzem una eina del mateix google, que es diu "DRIVE". On podem fer el treball original directament en línea totes les persones a la vegada. I resulta molt útil per que ja no necessita haver d’ ajuntar-ho, i pots comunicar-te amb el xat personal pel teu grup al moment, subratllar el que no t’agrada , ficar notes al costat, borrar... Per mi és un gran descobriment.

La comunicació directa i activa que pots tenir amb els teus mestres d’Universitat amb l’eina del Moodle, es fantàstica, la rapidesa de poder enviar un email si tens qualsevol problema, poder comunicar amb tots els alumnes, amb la gent de Palma, en fi un seguit d’oportunitats que abans no existien.

Per tant les possibilitats de la web 2.0 enriqueixen l'aprenentatge i la pràctica docent.

 

Què es necessita per a que es pugui dur a terme la feina de "treball educatiu" en el ciberespai?

- En el centre educatiu hi ha d’haver una aula amb ordinadors suficients per a cada alumne.

- Que aquests ordinadors tinguin connexió a Internet

- Que els alumnes tinguin a casa seva el seu ordinador personal amb Internet.

- El professorat ha de tenir al seu abast un bon equip per a realitzar i preparar totes les activitats

- Disposar a nivell més social, els recursos necessaris per a que tots els ciutadans puguin accedir a Internet com; biblioteques, centres cívics, zones wifi...

A més a més per a poder portar a cap un bon sistema educatiu hi ha d’haver una series de competències assolides tant per part dels alumnes com per part dels professors. Això es per a que es puguin utilitzar adequadament tots els recursos que la Web 2.0 ofereix.

Els estudiants:

Han de tenir uns mínims de competències digitals com; saber navegar, buscar informació, saber valorar i seleccionar el que t’interessa, saber expressar-se i comunicar-se en el ciberespai, conèixer els riscos que poden aparèixer ( plagis, spam...) Han de tenir unes competències socials necessàries; saber treballar en equip amb respecte i responsabilitat.

Professorat:

Tenir les mateixes competències digitals que els estudiants. Tenir competències didàctiques, saber utilitzar els diferents usos de les aplicacions 2.0. Coneixement de les regles en quan a la utilització de recursos. I sobretot tenir una actitud favorable cap a la utilització de les TICS per a poder transmetre motivació al alumnat.

 

BENEFICIS ----- EDUCACIÓ------ INTEGRACIÓ WEB 2.0

- Compartir, col·laborar, cooperar, participar en la creació, divulgació i investigació del coneixement. Pot fer-se de manera individual i grupal.

- Generar competències tecnològiques tant importants per a poder desenvolupar-se avui en dia en qualsevol feina.

- Participació multidireccional a través de la xarxa.

- Ritmes d’aprenentatge individual i col·lectiu.

Per tant, queda dit que avui en dia els usuaris ja no estan sols a la xarxa, on la web 2.0 li dona una valor afegit, ja que no només poden rebre i buscar informació, sinó que poden transmetre-la, construir-la i pensar-la.
Es per això que és una gran eina pel nostre treball, d’un valor incalculable que hem d’explotar i saber utilitzar!.

Després d’haver llegit l’article de Siemens , crec firmement en el paper del mestre, crec en el poder que tenen sobre els alumnes. Són ells els que han de marcar aquest camí del canvi. Ells han de afrontar que no hi ha que tenir por amb tot el que està venint de nou. El contingut que pot tenir un curs ja no està establert, ja que hi ha portes obertes per tot arreu, pots ampliar la informació per exemple amb vídeos del Youtube, articles on line i un seguit d’oportunitats que abans no existien. I això pel mestre es un gran treball. Ja no ets pots preparar tot, i saber que anirà d’una sola manera, sinó que et pot arribar un alumne amb material nou per ensenyar-te i tu no saber per on tirar, per tant es podria dir que es perd el control. Ha arribat el moment de l’evolució, d’obrir aquests camins, ja que tot el que succeeix a la vida ve lligat també per la societat que ens envolta, i avui en dia aquesta societat és el que demana.

M’he sentit molt identificada quan parla l’autor de l’article, de que es sorprèn al escoltar que és l’aniversari d’alguna companyia d’aquestes que fem referència, i veus que només han complert 5 anys, quan ja les tenim tant insertades que no et pots creure que faci tant poc temps. Que penses que han estat amb tu durant tota la vida, i que ja sense elles no sabries que fer, és curiós tot això.

I estic completament d’acord quan diu que "Aún estamos en el incio... quedan muchas cuestiones por responder en relación a la privacidad , la ética en las redes y la evaluación" Per que tot i que estem molt adelantats i volem estar preparats, hi ha moltes coses que encara se’ns en van de les mans.

Una paraula que desconeixia al llegir el PDF de Miguel Ángel Suvires i Santiago Ruiz és la de "Prosumidores" que ha nascut arrel d’aquesta revolució digital que vivim, on serien les persones que no tant sols son consumidores sinó també productores.

En aquest text ens parla de la crua realitat, avui en dia les aules no estan condicionades per a poder desplegar tot aquest "boom digital" com cal, haurien d’estar adaptades per aquesta nova forma d’ensenyança- aprenentatge. Parlem de pissarres digitals, projectors, ordinadors... i actualment es provable que alguna escola en tingui però moltes altres no, i tornem a estar en diferents nivells, no tothom disposa del material i recursos necessaris, i comencen a veure’s les diferencies . El que remarca aquest text és alhora de citar qualsevol recurs nou, trobat a Internet, posar de qui és, saber quin es l’autor, no per una qüestió d’educació tan sols sinó, per una qüestió de respecte pels drets d’autor. Trobo que és un text molt interessant i útil per que ens posa al nostre abast tots els recursos oberts que podem utilitzar per la nostra tasca educativa sense problemes. A més trobo essencial conèixer l’interior de l’ Internet per a poder fer un bon ús en un futur com a mestra.

Per acabar vull parlar de les lectures capítols 1 i 8 on remarca aquest moment en el que ens trobem, i jo tinc una sensació agredolça, per què em fa pena que es perdin situacions i materials que han estat sempre en la nostra vida. Com l’ús dels llibres, parla que el jovent fa un ús més d’Internet que no pas d’un llibre, que els regals rebuts són WII i Playstations... i es perd l’essència de la forma d’educar d’alguna manera. Crec que ens hem de modernitzar i posar-nos al dia amb la realitat, però sense deixar de banda el que sempre ha funcionat. Sóc d’aquelles persones que aposta pel canvi, per les noves tecnologies però a la vegada existeix aquesta por incontrolable de lo desconegut i del que no domines. I em contradic, per que crec que és l’hora de seguir el ritme que es demana, però a la vegada no em veig del tot preparada per aquest món nou que ens espera.

 

Després de tota la meva reflexió us deixo un vídeo que parla precisament de tot el que he nombrat en aquesta entrada de blog, és un minidocumental que presenta les bases de la web social i les seves possibles aplicacions educatives, espero que us sigui útil!

 

Bibliografia utilitzada:

http://www.maestrosdelweb.com/web2/

http://es.wikipedia.org/wiki/Web_2.0

http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/155/cd/modulo_1_Iniciacionblog/concepto_de_web_20.html

http://blog.educastur.es/blog/2007/06/18/web-20-y-educacion/
https://www.youtube.com/watch?v=eOwK9VqsS28&list=UUl0oFVf08Iz3SlditsZCMTg
(temari de classe)

 

https://ce2.uib.es/estudis1415/pluginfile.php/128703/mod_resource/content/0/Suvires_Galacho.pdf

https://ce2.uib.es/estudis1415/pluginfile.php/128702/mod_resource/content/0/castanio20.pdf

 

Tema 1.

TEMA 1. SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ

Com ha de ser l’alfabetització del ciutadà dels S. XXI?

Aquesta és la primera pregunta de reflexió individual, on començo la meva assignatura. En primer lloc vull parlar del que significa "Alfabetitzar",cal deixar clar que és el que significa per a poder focalitzar com hauria de ser el ciutadà del SXXI.

L’alfabetització, és una habilitat de saber utilitzar els textos per a poder comunicar-se a través de l’espai i del temps. És el saber llegir i escriure, unes destreses que per qualsevol persona- ciutadà del dia a dia actual ha de saber. Evidentment, segons les diferents societats hi haurà nivells.

L’alfabetització anirà estretament lligada a les relacions socials, i a les activitats que poden fer-se a diari, com el fet de llegir una factura que t’ha arribat de la llum, escriure una carta, poder llegir els cartells que hi ha al carrer i tenir una bona comprensió. En definitiva, obrir portes al món en què vivim i ampliar aquests coneixements. Així, d’aquesta manera podrem tenir un desenvolupament positiu com a persones que viuen en aquesta societat, que són crítics, que pensen, que tenen consciència i que opinen sobre la realitat que existeix. Aquest fet farà que cadascú pugui construir la seva personalitat i la seva manera de viure i entendre on es troba i com vol evolucionar.

Actualment vivim en un món rodejats de tecnologia, no podem comprendre on vivim si no tenim un mínim de "cultura informàtica", a més això evoluciona a passos agegantats, i si no ho segueixes et quedes enrere, i estàs en perill d’exclusió digital, que seria el mateix que dir que estàs en exclusió social. ( et quedes enrere de les corrents culturals actuals)

Es per això que les noves generacions ja tenen dintre del seu ensenyament obligatori aquests aprenentatges bàsics, com algo "normal".

Per tant ja queda resposta la pregunta de com ha de ser l’alfabetització d’un ciutadà del SXXI.

Dins la nostra societat "tothom" pot accedir, crear, utilitzar i compartir informació amb persones que es troben en la seva ciutat o, en diferents parts del món, d’una manera ràpida i efectiva. ( he posat entre cometes "Tothom", per que evidentment hi ha diferents cultures, diferents nivells de riquesa segons els país del que es parla, l’edat dels usuaris , on la gent més gran no està tant familiaritzada amb el tema dels ordinadors, Internet i demés ... i l’educació de les persones, on també podrien existir les diferencies)

Per a poder aconseguir que tinguem un ciutadà del SXXI com cal, s’ha de començar des de petits, per tant principalment em refereixo a l’educació. Es així, que els/les mestres han d’estar ben formats i preparats. Seran ells, els principals responsables de passar aquests recursos tan útils i necessaris per a poder viure en aquesta societat. Per tant han de saber tots els usos nous de les noves tecnologies, i dominar-les per a finalment poder ensenyar-les.

Passem a parlar sobre dos autors que han sortit en aquest tema 1 inicial, Manuel Area Moreira (catedràtic de tecnologia educativa) i Jordi Adell ( llicenciat en Filosofia i Ciències de l’educació), en les dos lectures aquests autors coincideixen en que les tecnologies han afectat de manera forta a la nostra societat i que "no tot es positiu" que també existeix una cara amarga ( on augmenten les desigualtats, la coneguda"bretxa digital" ) , la cultura que està avui en dia, remarca Area, " és més complexa" que antigament. Estem rodejats d’informació per tot arreu, a casa, a l’aula, al treball...

Hi ha una part de la que parla Area que estic completament d’acord, és el fet de parlar de les tecnologies com una dependència que ens acaben creant , si fallen aquestes tecnologies, nosaltres ja no funcionem igual, o molt pitjor, deixem de funcionar. I això es ara, avui, en el SXXI. Com pot ser que estiguem en una societat tan avançada i que si per exemple hi hagués un "apagón" no sabríem fer res? És molt trist, acabem pensant que ens estem fent persones més capacitades i preparades, però no ens adonem que perdem lo essencial del esser humà.

A més, també parla de la paradoxa de que quan hi ha massa informació acaba generant un empatx que fa que no vulguis saber més. Tanta informació a diari i per tot arreu, acaba cansant, i acaba creant una barrera que és tot, menys positiva. En aquests punt també estic molt d'acord, ja que rebem informació des de masses punts, i no tota és la mateixa, tot i que es parli del mateix. Això és el que fa referència l'altre autor.

Jordi Adell en el seu article, on es pregunta : " hi ha molta informació però estem millor informats?" I aquí podríem parlar de diferents temes, ell ens parla de saber centralitzar i focalitzar que és el que és important, ja que al rebre tant de tant no acabes sabent amb que et quedes, i jo també destacaria, com a reflexió personal de quina manera ens passen aquesta informació i com fa que pensem com ells volen. Aquí ja entraríem en temes de política, i lo manipulats que podem arribar a estar.

Un dels reptes principals que hi ha avui en dia en l’educació és la multialfabetització,Area divideix l’alfabetització en diferents tipus:

- lectoescriptura

- Comunicació Audiovisual

- Tecnologies digitals

- Informació

I denomina el coneixement de totes elles com "MULTIALFABETITZACIÓ", persones que saben accedir de forma crítica i coherent a tota aquesta informació de la que es parla. Saber com utilitzar-la.

Aquí estan els esquemes que s'ha fet a classe que resumeixen perfectament del que hem parlat fins ara:

 

 Imatge: Mapes conceptuals- esquemes fets a les classes teòriques

 

 

 

Doncs aquesta ha estat la meva entrada d'aquest nou curs, parlant de la "revolució tecnològica", i em fa molta gràcia, per què precisament jo mateixa puc veure la mala evolució que pot causar si no segueixes practicant.
 Fa deu anys jo vaig estudiar realització i producció audiovisual, era de les millors de la meva classe, fent montatges amb programes complicadíssims, creant pàgines webs, montant curts i fent les pàgines inicials del CD amb botons tàctils... i ara? gairebé no sé fer casi ni fer un blog! I parlo que només han passat deu anys! i que encara sóc jove! no vull ni pensar com seré més endavant!

En fi esperem que evolucionem cap a millor ;-)

Presentació

Com tot el que s’acaba, després d’un llarg temps fa que tinguis una sensació agredolça... Dolça per que per fi comences a veure el final d’una cosa que al principi feia molta pujada, i ara ja pots veure la llum, tot i que no és massa clara del tot. I agria per que fa pena, una mica de tristesa per dir adéu...

Bé, jo de fet no puc acabar aquest any amb les meves companyes, no podré graduar-me amb les meves amigues, no sortiré a la orla amb elles... per que la vida no és gens fàcil, i menys per la gent que no té diners i que ha de treballar.

I em queixo, per que estem en un moment en aquests temps de queixes, de la veu del poble que ja està cansada, i jo ho estic, i molt!. Estic cansada que ens hagin posat un "PLA BOLOGNIA" per que som "EUROPEUS", un pla presencial, amb horaris de tarda i de matí, amb diferencies amb altres països... i moltes i masses diferencies! On la gent que treballa havia de fer més treballs extres per que no anaves a classe, quan es suposa que tens molt menys temps per a poder fer-ho. Un pla que et posen l’anglès des de el primer any amb un nivell impossible, que et desmotiva i et tira cap avall... quan podrien haver-ho fet els quatre anys seguits pujant nivell... no tot de cop i sense poder respirar. Un pla on et fan fer les pràctiques sense disponibilitat per a poder-ho fer de tardes o de matins. Ja no parlo de les diferencies amb altres països, parlo de les illes Balears i Catalunya, per que un alumne de Barcelona té la possibilitat de poder-ho fer per la tarda i nosaltres a Eivissa no? Igualtat? On? Buscar solucions per a que es pugui fer? Parlar amb les escoles concertades i no fer 5 mesos sinó tot l’any per a que siguin les mateixes hores? No interessa...

Doncs jo no podré graduar-me amb el meu grup, per que cada estiu treballo de matins i de nits per a poder pagar-me la Universitat, cada estiu, i aquest, he pagat la Universitat, sí, però puc estar 5 mesos treballant sense remuneració, abandonant la meva guarderia, i pagar pis, aigua, llum, menjar, viure...???? evidentment, NO... il·lògica pura, per tant... no podré acabar-ho aquests any, i em poso molt trista, per que aquest camí ha estat MOLT COMPLICAT, he tingut bons mestres, bona tutora que ha estat en molts moments empàtica i pacient, però el més important han estat les meves COMPANYES

Companyes que si no fos per elles, que em passaven els apunts, m’ajudaven a la comprensió, tenien la suficient paciència d’esperar a que puguis fer-ho, coordinar horaris... en fi... Doncs jo he d’agrair a les meves companyes per que han estat elles les que m’han ajudat de debò, i era amb elles que volia dir per fi ... sóc graduada... però no podrà ser...

Tot gràcies a aquests magnífic pla d’estudis que han fet entre d’altres, un polític que diu que per ser president del govern no cal saber anglès... però per ser mestre de nens de 5 anys cal que tinguis un nivell natiu... molt de sentit, si senyor. I amb això no vull fer referència que no sigui completament essencial i prioritari aprendre anglès, t’obre moltes portes i en el meu cas és una cosa pendent que he tingut tota la vida, em queixo que sigui així de cop, sense mitges tintes, haver de pagar una escola d’idiomes, o intentar entrar a la oficial... tot es tenir sort... i sempre la tenen els que no la necessiten... i així seguim en un bucle complicat de canviar.

Però no baixarem mai el cap, jo no el penso baixar mai, mai aconseguiran ni fer-me callar ni perdre el somriure i com sempre dic...

PER ACABAR, COMENCEM....