Tema 1.

TEMA 1. SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ

Com ha de ser l’alfabetització del ciutadà dels S. XXI?

Aquesta és la primera pregunta de reflexió individual, on començo la meva assignatura. En primer lloc vull parlar del que significa "Alfabetitzar",cal deixar clar que és el que significa per a poder focalitzar com hauria de ser el ciutadà del SXXI.

L’alfabetització, és una habilitat de saber utilitzar els textos per a poder comunicar-se a través de l’espai i del temps. És el saber llegir i escriure, unes destreses que per qualsevol persona- ciutadà del dia a dia actual ha de saber. Evidentment, segons les diferents societats hi haurà nivells.

L’alfabetització anirà estretament lligada a les relacions socials, i a les activitats que poden fer-se a diari, com el fet de llegir una factura que t’ha arribat de la llum, escriure una carta, poder llegir els cartells que hi ha al carrer i tenir una bona comprensió. En definitiva, obrir portes al món en què vivim i ampliar aquests coneixements. Així, d’aquesta manera podrem tenir un desenvolupament positiu com a persones que viuen en aquesta societat, que són crítics, que pensen, que tenen consciència i que opinen sobre la realitat que existeix. Aquest fet farà que cadascú pugui construir la seva personalitat i la seva manera de viure i entendre on es troba i com vol evolucionar.

Actualment vivim en un món rodejats de tecnologia, no podem comprendre on vivim si no tenim un mínim de "cultura informàtica", a més això evoluciona a passos agegantats, i si no ho segueixes et quedes enrere, i estàs en perill d’exclusió digital, que seria el mateix que dir que estàs en exclusió social. ( et quedes enrere de les corrents culturals actuals)

Es per això que les noves generacions ja tenen dintre del seu ensenyament obligatori aquests aprenentatges bàsics, com algo "normal".

Per tant ja queda resposta la pregunta de com ha de ser l’alfabetització d’un ciutadà del SXXI.

Dins la nostra societat "tothom" pot accedir, crear, utilitzar i compartir informació amb persones que es troben en la seva ciutat o, en diferents parts del món, d’una manera ràpida i efectiva. ( he posat entre cometes "Tothom", per que evidentment hi ha diferents cultures, diferents nivells de riquesa segons els país del que es parla, l’edat dels usuaris , on la gent més gran no està tant familiaritzada amb el tema dels ordinadors, Internet i demés ... i l’educació de les persones, on també podrien existir les diferencies)

Per a poder aconseguir que tinguem un ciutadà del SXXI com cal, s’ha de començar des de petits, per tant principalment em refereixo a l’educació. Es així, que els/les mestres han d’estar ben formats i preparats. Seran ells, els principals responsables de passar aquests recursos tan útils i necessaris per a poder viure en aquesta societat. Per tant han de saber tots els usos nous de les noves tecnologies, i dominar-les per a finalment poder ensenyar-les.

Passem a parlar sobre dos autors que han sortit en aquest tema 1 inicial, Manuel Area Moreira (catedràtic de tecnologia educativa) i Jordi Adell ( llicenciat en Filosofia i Ciències de l’educació), en les dos lectures aquests autors coincideixen en que les tecnologies han afectat de manera forta a la nostra societat i que "no tot es positiu" que també existeix una cara amarga ( on augmenten les desigualtats, la coneguda"bretxa digital" ) , la cultura que està avui en dia, remarca Area, " és més complexa" que antigament. Estem rodejats d’informació per tot arreu, a casa, a l’aula, al treball...

Hi ha una part de la que parla Area que estic completament d’acord, és el fet de parlar de les tecnologies com una dependència que ens acaben creant , si fallen aquestes tecnologies, nosaltres ja no funcionem igual, o molt pitjor, deixem de funcionar. I això es ara, avui, en el SXXI. Com pot ser que estiguem en una societat tan avançada i que si per exemple hi hagués un "apagón" no sabríem fer res? És molt trist, acabem pensant que ens estem fent persones més capacitades i preparades, però no ens adonem que perdem lo essencial del esser humà.

A més, també parla de la paradoxa de que quan hi ha massa informació acaba generant un empatx que fa que no vulguis saber més. Tanta informació a diari i per tot arreu, acaba cansant, i acaba creant una barrera que és tot, menys positiva. En aquests punt també estic molt d'acord, ja que rebem informació des de masses punts, i no tota és la mateixa, tot i que es parli del mateix. Això és el que fa referència l'altre autor.

Jordi Adell en el seu article, on es pregunta : " hi ha molta informació però estem millor informats?" I aquí podríem parlar de diferents temes, ell ens parla de saber centralitzar i focalitzar que és el que és important, ja que al rebre tant de tant no acabes sabent amb que et quedes, i jo també destacaria, com a reflexió personal de quina manera ens passen aquesta informació i com fa que pensem com ells volen. Aquí ja entraríem en temes de política, i lo manipulats que podem arribar a estar.

Un dels reptes principals que hi ha avui en dia en l’educació és la multialfabetització,Area divideix l’alfabetització en diferents tipus:

- lectoescriptura

- Comunicació Audiovisual

- Tecnologies digitals

- Informació

I denomina el coneixement de totes elles com "MULTIALFABETITZACIÓ", persones que saben accedir de forma crítica i coherent a tota aquesta informació de la que es parla. Saber com utilitzar-la.

Aquí estan els esquemes que s'ha fet a classe que resumeixen perfectament del que hem parlat fins ara:

 

 Imatge: Mapes conceptuals- esquemes fets a les classes teòriques

 

 

 

Doncs aquesta ha estat la meva entrada d'aquest nou curs, parlant de la "revolució tecnològica", i em fa molta gràcia, per què precisament jo mateixa puc veure la mala evolució que pot causar si no segueixes practicant.
 Fa deu anys jo vaig estudiar realització i producció audiovisual, era de les millors de la meva classe, fent montatges amb programes complicadíssims, creant pàgines webs, montant curts i fent les pàgines inicials del CD amb botons tàctils... i ara? gairebé no sé fer casi ni fer un blog! I parlo que només han passat deu anys! i que encara sóc jove! no vull ni pensar com seré més endavant!

En fi esperem que evolucionem cap a millor ;-)