A
aquest tema hem treballat el desenvolupament legislatiu i de plans
d'inserció de les TIC als centres educatius a Espanya. Penso que és
molt important saber com han anat evolucionant amb el pas del temps
fins l'actualitat. Com podem observar a l'esquema que mostro a
continuació, comencem a parlar de programes institucionals a les
dècades dels
70-80.
A finals
d'època observem com va haver un estancament financer. Inclús a
nivell educatiu sofreix un retrocés, quedant absent al currículum.
Les
característiques dels programes del S.XXI són les següents:
Sorgeixen plans, però degut que les autonomies
no es posen d'acord no s'arriba a aconseguir obtindre una base
estable respecte al tema tractat.
També
s'ens va proporcionar un esquema sobre l'opinió del professorat i aquest va ser el resultat:
Per
últim, reflectim, tal i com exposo a continuació, les
consideracions a tenir en compte a un pla TIC:
Seria fonamental que es portés a terme un
seguiment o una línia estable en lo referent a la implantació de
les TIC a l'educació en general, ja que com passa a diversos àmbits,
les polítiques que es porten a terme es veuen alterades pels canvis
de govern que es produeixen. Això provoca una inestabilitat i genera
que quan un pla comença a posar-se en pràctica, abans de saber si
pot ser viable o pot millorar les coses , es canviï per un altre
suposant un retrocés.
Al
llibre "Políticas educativas y buenas prácticas con TIC" parla de que la introducció de les TIC a les aules, és un objectiu a llarg
termini dirigit a un canvi econòmic i sociocultural que utilitza
aquestes tecnologies com a palanca d'impuls i modernització. Els
resultats d'aquestes polítiques no es poden valorar a curt termini,
es necessitarien dos dècades més per percebre els seus efectes
reals, però les evidencies ens mostren que encara estem lluny d'unes
pràctiques educatives que afavoreixin uns aprenentatges i ofereixin
uns ensenyaments acords a la societat del coneixement. Per tant, hem
de diferenciar entre la implementació de les polítiques educatives
amb TIC de la innovació didàctica amb el suport de les TIC que basa
la seva qualitat en la transformació del dia a dia a l'aula
mitjançant la
pràctica educativa.
El que es necessita es professorat reflexiu i
actiu que, sobre el poder de les tecnologies digitals, desenvolupi
una bona pràctica docent capaç de generar aprenentatges profunds en
contextos rics en recursos i materials didàctics.
Crida l'atenció que amb totes les
possibilitats que ens poden oferir les TICS, no es facin esforços
col·lectius amb l'objectiu de que siguin una realitat a les aules
del S.XXI. Això es responsabilitat de tots, si totes les parts
implicades posaran de la seva part es
podrien aconseguir uns resultats extraordinaris en benefici dels
nens, que al final són els que acaben resultant més perjudicats de
tota aquesta situació.
http://blog.educalab.es/intef/2013/04/25/encuesta-europea-a-centros-escolares-las-tic-en-educacion/
Si revisem el currículum d'educació infantil
i inclús basant-nos en la llei existent, veiem com queda reflectida
l' importància de la inserció de les noves tecnologies. Malgrat
això, en moltes ocasions això no deixa de ser una utopia. El veiem
a diari, el professorat passa hores omplint informes, tràmits
burocràtics, etc. Si tot aquest temps estigués invertit en coses
realment productives i tots els esforços fossin destinats a una
transformació de l' educació usant les TIC com a vehicle bàsic en
el procés d'ensenyament-aprenentatge la realitat seria molt
diferent.
Per altra banda, veiem com una vegada més, la
implicació dels docents serà bàsica per a que tots els objectius
s'assoleixin. Hi ha professors que amb molt pocs recursos han sabut
fer les coses realment de una manera extraordinària. Mentre que
d'altres que disposen de més oportunitats no les aprofiten de manera
enriquidora.
http://stellae.usc.es/red/blog/view/29976/formacin-permanente-cfr-y-cafi
