( Personal Learning Environment )
Des de el primer moment que em vaig assabentar que havíem de fer aquesta activitat ja em tremolaven les cames, per què com ja sabeu, no sóc massa ràpida amb les noves tecnologies, així que vaig començar a fer-ho de la millor manera que sé, analògicament: paper- llapis-mà.
La paraula que denominaria per a poder expressar que vaig sentir un cop acabada la meva bogeria de fletxes i unions va ser: PERPLEXA . Tot això feia jo en el món virtual? Jo, que em creia una persona fora de les tecnologies, vaig pensar Déu ni do!
Sóc una màquina sense saber-ho!
El Ple propi va canviant, per què si jo em poso a pensar deu anys i pico enrere, que estudiava producció audiovisual i realització, hagués estat molt més ampli. Jo era muntadora "avispada" i ràpida, treia les millors notes fent muntatges amb Final cut, dreamweaver- per fer pàgines web, treballava el so amb programes com Pro tools...i ara em veig i dic: Però Jenni que t’ha passat?
Però no cal mirar molt enrere, quant vam començar la carrera, vaig començar a fer una assignatura de didàctica que finalment ja tenia convalidada, i la meva primera presa de contacte va ser fer el BLOG i una nova entrada amb el nostre PLE.
IMATGE DE PLE 2012
I aquesta és la cara que té el meu PLE actual:
No ha estat una tasca gens fàcil de fer, primerament per utilitzar eines que no havia utilitzat mai, encara. Però ha estat molt productiu, ja que ha sigut tema de debat amb les meves companyes. Estàvem una mica perdudes i entre totes sembla que hem aconseguit enfocar-nos, com sempre juntes i en grup.
Puc dir que he avançat molt, he utilitzat noves eines que a primer desconeixia, tot i que havia tocat el món tecnològic anteriorment, he fet servir recursos nous en aquests anys que m’han servit força en altres assignatures gràcies a aquests primers coneixements principals, i els coneixements nous. Així que la valoració és molt positiva i a la vegada pròspera, per què el PLE va avançant com la mateixa vida, com la mateixa societat, i segons el que facis o es va fent més gran, o va retrocedint i convertint-se en res, no val adormir-se.
Puc dir que he avançat molt, he utilitzat noves eines que a primer desconeixia, tot i que havia tocat el món tecnològic anteriorment, he fet servir recursos nous en aquests anys que m’han servit força en altres assignatures gràcies a aquests primers coneixements principals, i els coneixements nous. Així que la valoració és molt positiva i a la vegada pròspera, per què el PLE va avançant com la mateixa vida, com la mateixa societat, i segons el que facis o es va fent més gran, o va retrocedint i convertint-se en res, no val adormir-se.
Sempre hem tingut un entorn personal d’aprenentatge, i a la meva edat, que són 30 anys, puc comprovar tots aquests canvis, en un principi quan jo estudiava i havia escasses fonts d’informació, utilitzàvem diccionaris, enciclopèdies, la biblioteca era el nostre espai d’estudi i de búsqueda d’informació, ja que no tothom tenia un ordinador personal, o no s’utilitzava massa l’Internet.
Podem comprovar la quantitat d’avenços que tenim avui en dia i no ens adonem. Sense anar més lluny l’ús del nostre telèfon mòvil, on tenim internet ràpidament, ens connectem a Facebook mils de vegades per dia, establim relacions socials vía whatsapp, compartim informació, enllaços, ubicacions, imatges en segons i per segons. En fi una varietat de possibilitats que les fem com si les haguéssim fet sempre.
M’ha semblat molt interessant la part del capítol 1 on parla dels autors Collins i Halverson (2010) que afirmen que existeixen aspectes incompatibles entre la societat que aprèn amb tecnologies i la societat que aprèn exclusivament amb els medis tradicionals de l’escola. Que és justament el que estava fent referència ara. No podem ficar-nos una tela als ulls i fer com si no anés amb nosaltres tots aquests canvis. Ja que fas que tot vagi cap enrere. Fent constància de l’ importància a nivell educatiu que això suposa. El nostre entorn d’interacció s’ha ampliat a la xarxa d’informació que hem creat en les últimes dècades, i aquí és on es troba l’ importància de l’estudi del PLE, i de permanèixer constants .
El ple és un nou enfoc per aprendre a aprendre utilitzant les noves eines tecnològiques, construir coneixement: COMPARTINT- PRODUINT- CONSUMINT- INTERACTUANT
sense estructures curriculars estàtiques.
És LA forma de comunicació de la NOVA societat de la informació i coneixement, una BASE del nou aprenentatge.
Per tant per una futura docència és PRIMORDIAL conèixer i fer-ne ús.
Aprendre al llarg de la vida a través d’una sòlida competència digital.
Com he aconseguit crear el meu PLE actual:
Primer de tot he hagut d’identificar amb claredat quines eines de la web 2.0 utilitzo jo per a poder treballar a diari. Que és el que utilitzo per a buscar informació, el que m’ajuda a elaborar nous coneixements. On llegeixo, Quines eines faig servir per a poder compartir; enllaços, material didàctic, treballs, opinions de fòrums...
Quins recursos d’Internet són el que més em proporcionen informació fiable, les seves fonts, informes, pàgines, continguts d’interès... on podem fer coses i reflexionem sobre elles.
Finalment quina és la meva XARXA PERSONAL D’APRENENTATGE PLN , on em relaciono amb altres persones, el facebook, my space, skype...
Un cop ho tenia tot, saber organitzar-ho de la millor manera, i la forma més ordenada possible. I amb ajuda de la meva amiga PATRICIA PINAR poder portar-ho tot cap al programa Cmap Tools. Una eina que no havia utilitzat encara. On en un principi que coneixes algo nou, costa una miqueta més, però amb paciència, amor, i constància he pogut acabar i espero que el resultat sigui igual de positiu de com ho veig jo.
Ple és un concepte pedagògic, forma concreta d’aprendre i com ho faig per aprendre, no només aprens en un lloc, sinó en diversos i amb altre gent, treus la informació que necessites i el que fas amb ella, tot això és important. El focus d’atenció va cap allò que ens interessa a la hora d’aprendre, ens ofereix noves oportunitats que hem d’aprendre a gestionar-les i a que siguin enriquidores per un futur. Per tant hem de millorar-les ja que és una competència bàsica cap a una nova educació, cap a una nova escola. Per tant com ja he dit, essencial com a eina futura per els nostres alumnes, i amb nosaltres com a eina metodològica.
Aquí us deixo un vídeo que m'ha semblat molt curiós a la vegada que divertit, l'han creat com a mi m'agrada, de manera analògica, fent els dibuixos a mà, i després han creat el moviment superposant imatges quant ho vas grabant, sembla fàcil per que és sencill, però no ho és. Han posat lo analògic i la tecnologia juntes parlant del que significa el ple, m'ha encantat!
Fins la pròxima entrada! ;-)
Aquí us deixo un vídeo que m'ha semblat molt curiós a la vegada que divertit, l'han creat com a mi m'agrada, de manera analògica, fent els dibuixos a mà, i després han creat el moviment superposant imatges quant ho vas grabant, sembla fàcil per que és sencill, però no ho és. Han posat lo analògic i la tecnologia juntes parlant del que significa el ple, m'ha encantat!
Fins la pròxima entrada! ;-)
Bibliografia utilitzada:
