Tema 6 Les Tic i la relació amb les famílies

 

Les TIC com a eina comunicativa

Escola-família

                      https://www.flickr.com/photos/96734109@N03/favorites/with/15198147976/

Com hem estat parlant al llarg de tota l’assignatura, les noves tecnologies formen part de la nostra vida quotidiana, de la nostra societat, per tant, és important fomentar-ho no tan sols a l’escola.

A l’etapa d’Infantil, és essencial establir una bona comunicació amb les famílies, establir relació amb elles i que existeixi un respecte mutu. A través d’entrevistes i reunions col·lectives s’aconsegueix aquest tipus de relació. I en aquests últims temps que vivim, han aparegut altres canals de comunicació que hem d’explotar i potenciar, com és el cas de les noves eines tecnològiques.

 

La figura del mestre serà un dels elements prioritaris que faran que s’aconsegueixi aquest equilibri entre :

tecnologies-relació-escola-família.

 

Amb tot això no vull dir, que ara ens hem de crear tots, una comunitat únicament virtual, ja que el tracte de tu a tu que es pot fer alhora de voler comunicar-te amb les famílies no hi ha comparació. Faig referència a que hem d’aprofitar el que tenim al nostre abast, per que pot ser de gran utilitat.

La meva experiència com a tutora en una escoleta, ho demostra. Al principi la comunicació que tenia amb les famílies era de cara a cara, amb tutories, trucades de telèfon i circulars. Avui en dia ja no escric res en paper, tenim un grup de watssup amb les mares i allí poso tota l'informació que calgui; festes, fotos dels petits.. Aquí es comprova el gran canvi que ja s’ha experimentat en poc temps. A més és una eina molt valuosa, ja que si per exemple, hi ha algun nen que ha entrat plorant, pots enviar-li un vídeo a la mare, in situ, mostrant-li la realitat, i ella et creu per que ho està mirant amb els seus propis ulls, no li queda una altre. 
Per mi, és un gran avanç, i les famílies es queden més tranquil·les. A més, estan molt contentes de poder viure i compartir al moment situacions meravelloses dels seus petits, per exemple, l’aniversari a l' escoleta.

No ens adonem del que tenim, de fet estic escrivint i faig la pròpia reflexió a la vegada i me’n adono de que han canviat molt les maneres de fer en poc temps. I les tenim tan instaurades, que jo ja no sé que faria sense elles.

Encara avui, existeix una manca d’informació sobre les Tic a les famílies. Molts de pares coneixen els riscos de navegar per Internet, els telèfons mòbils, les videoconsoles... no ens enganyem, poden ser un perill per la nostra canalla. Ja que molts pares no saben com han de funcionar aquestes eines digitals, i en ocasions, els propis infants, ho saben manejar amb molta més destresa que no pas ells mateixos. S’entenen les pors, i el desconeixement. Es per això que a les nostres mans està el canvi per a tots. Una vegada més, el paper del mestre té el poder per aconseguir que això canviï i es vegi des d’ un altre punt de vista molt més atractiu i gratificant per a tots.

Vivim en una societat plena de tecnologies, i em de recordar que els més petits han nascut de la mà d’elles, no podem passar-ho per alt. Per tant hi ha d’haver una consciència clara que el millor per els nostres petits és obrir-nos i aprendre per a poder compartir-ho amb ells.

A l’article " Família i escola davant de l’ incorporació de les tecnologies de l’informació i la comunicació" dels autors; Javier Ballesta i Mari Carmen Cerezo, ens parlen d’uns estudis que s’han fet per saber la valoració dels pares davant de les TIC. Els pares generalment creuen en la necessitat d’inserir les noves tecnologies també a les seves llars, i es mostren ,la gran majoria, oberts a conèixer i practicar-les per estar més a la vora dels seus fills. L’educació juga un paper molt important, i com sempre dic, els nens han de ser educats primerament des de casa, i l’escola ho reforça. Si els pares tenen formació en les TIC, tot aquest procés farà que sigui més positiu, ja que si coneixen l’ importància que tenen en podran fer un bon ús d’elles. En aquesta investigació es mostra com les famílies estan interessades en rebre informació sobre les possibilitats d’aquestes eines. I es quan entra el centre escolar per ajudar a que tot això sigui possible.

Fernando Trujillo,

Parla de l’ importància que rep l’educació dins de les famílies i que des de casa es pot potenciar el que es treballa a l’aula. Si, dins de les aules, es treballa amb eines tecnològiques, ells hauran de conèixer i saber manejar-les per a poder tenir una bona actuació davant dels seus fills.

Per aconseguir que hi hagi una implicació i una participació per part dels pares, per arribar a una millor educació dels seus fills, el paper del mestre, i em reitero, és fonamental.

Serem una vegada més, els que donarem el primer pas. El primer pas a convèncer a aquestes famílies, de l’importància, del benefici, de lo fonamental que és que coneguin i aprenguin, per a tenir un bon equilibri i una bona educació de forma unitària escola-familia. Informar-los i fer-los partícip d’aquest ensenyament, que ha de ser treballat sempre de manera conjunta.

Els mestres hem de tenir una actitud PRO ACTIVA , i en Trujillo proposa un PLA d’ACTUACIÓ per la família TIC on simbolitza uns nivells:

Font: EDUCACONTIC, TRUJILLO,Fernando (2011)

 

1. Conèixer a les famílies

2. Informar a les famílies

3. Formar a les famílies

4. Participació de les famílies

5. Col·laboració de les famílies

Si he de valorar aquest pla d’actuació, he de dir que em sembla molt idoni, ja que va pas per pas. Com a mestres no podem esperar que hi hagi un canvi i un coneixement des de el primer minut, hem de ser pacients, i sobretot positius. Som la base de la torre que anirà creixent, i més que ningú, ens hem de creure el que volem aconseguir, i enfocar-ho.

Ens trobem en una nova era, una era que demana aquest canvi a crits i estar, a les nostres mans, posar tot el que tinguem al nostre abast per aconseguir-ho, si més no, ficar el nostre granet de sorra.

Amb tot el que he aprés fins ara, crec que anem per bon camí. Sóc una persona, com ja he fet veure, que crec en les tecnologies, però que no vull que es perdi l’essència que hi ha hagut sempre. Crec que es necessita un equilibri, i que com tot, la vida canvia, i que hem de mirar amb ulls a l’horitzó, conèixer el que existeix i utilitzar-ho. Sobretot mirar-ho amb el punt de vista d’una millora, una millora en l’educació, en les relacions, en els vincles, en la comunicació, en fi, un seguit de beneficis que s’han de saber utilitzar i fer-ne un bon ús.

A l’article de " la participació de les famílies en les escoles TIC ; anàlisis i reflexions educatives" de Juan Leiva i Carmen Aguilar (2012) ens mostren centres que han utilitzat aquest pla d’actuació, i parlen d’experiències amb Tic i de la participació de les famílies. Com exemples; Escoles de pares a la Web, correu electrònic, blogs, informar a través de SMS, entre d’altres... Com és lògic no tothom està d’acord i no hi ha una gran participació per part de les famílies, però s’ha de comptar en els petits sacrificis que fan alguns centres i que aconsegueixen millorar el que es existent ara. Per tant s’ha de seguir amb aquest enfocament comunitari i amb ganes de voler canviar, per promoure l’ intercanvi, l’ interacció i creure en la col·laboració d’ aquestes noves famílies.

Per això hem de posar a l’abast tota l’ informació necessària i tots els medis possibles per a que hi hagi una comunicació amb aquests nous avenços tecnològics potenciant la formació d’una xarxa social entre escola i família.

Us deixo l’esquema que facilita la meva explicació:

                                                 (esquema de l'assignatura)
 

Els pares són un agent molt important per el desenvolupament dels infants, i hem de fer-s'ho saber, aquí deixo un enllaç que he trobat buscant informació sobre com actuar i explicar a les famílies ´l'ús de les TIC, és una guia per que hi hagi un bon ús desde les llars.

http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/gallery/web-guia/index.html

　

Per acabar vull mostrar un video- parodia sobre una família i la relació que tenen amb les noves tecnologies, a mi m'ha semblat molt divertit!
Cada família és un món, però en aquest video es mostra una realitat, cada perfil té un rol, i curiosament poden ser moltes de les nostres propies famílies.
Gràcies per l'atenció ;-)

Em falta desitjar-os unes... "BONES FESTES a TOTES !"




Bibliografia utilitzada:

https://api.movenote.com/v/6kfzh5Nwmc1

- IBCmass: Ventajas del uso en família de las TIC. Diseño y tecnologia de la información. 20 de maig de 2008

http://blog.ibcmass.com/noticias/ventajas-del-uso-en-familia-de-las-tic/

- AGUILAR RAMOS, Mª.C.; LEIVA OLIVENCIA J.J.; Revista de Medios y Educación Píxel-Bit. Gener del 2012, nº 40
http://acdc.sav.us.es/pixelbit/images/stories/a10_0043-premaq.pdf

- TRUJILLO, F. Educa con las familias.11 de gener de 2011
http://www.educacontic.es/blog/educa-con-las-familias


- BALLESTA PAGÁN, J.; CEREZO MÁIQUEZ, Mª C.: Familia y escuela ante la incorporación de las tecnologías de la información y la comunicación. Revistas UNED: Educación XX1
http://revistas.uned.es/index.php/educacionXX1/article/view/248

 

TEMA 5

Les Tic en educació Infantil

 

Imatge extreta del link enllaçat

En l’actualitat, les Tic estan cobrant cada vegada més importància i nosaltres depenem cada vegada més d’elles, és per això com ja he dit en totes les entrades que, com a futures mestres no podem girar el cap. Existeix aquesta realitat i no podem donar-li l’esquena, l’educació ha d’anar lligada a aquests nous avenços.

LOE 2006 inclou en el nou currículum la competència en el tractament de l’ informació i la competència digital, per tant és una realitat i una necessitat.

Es per això que hem de donar als nostres alumnes tots els recursos que tinguem a les nostres mans, hem d’introduir les TIC com un instrument quotidià amb un fi educatiu. Ja que com parla l’article "El plaer d’utilitzar les TIC a l’aula" utilitzem les Tic, però no integrades en l’activitat pròpia de l’aula. Les utilitzem més com una eina puntual i no un instrument habitual i aquesta és la situació de l’aula de molts centres
Hi ha una sèrie de canvis i possibilitats per a que s’utilitzin les TIC de manera més adequada, aquí tenim un esquema creat a classe que ens ho especifica:

 

 



 Amb l'adquisició de la competència digital els alumnes s'interessen per la vida real i es fan ciutadans actius de la societat que els ha tocat viure .

Un recurs educatiu molt útil per a començar amb aquests canvis i possibilitats citades anteriorment seria per exemple:

 

Els Caceres del tresor :

Una activitat didàctica popular entre els docents que utilitzen Internet a les seves classes. És un recurs educatiu amb possibilitats didàctiques i competencials que es poden utilitzar en totes les àrees i nivells educatius.

Aquestes estratègies son útils per adquirir informació sobre un tema determinat. D’aquesta manera t’ajuda a reforçar el que estàs treballant. Consisteix en desenvolupar una unitat didàctica utilitzant les TAC a les aules. El que fan no es solament resoldre preguntes concretes, sinó profunditzar aspectes essencials del tema, a més aprenen destreses sobre tecnologia de la informació i comunicació , coneixements pràctics sobre Internet, la web i la navegació online. Desperten l’ interès de l’alumnat i permeten treballar diferents continguts segons el ritme d’aprenentatge de cada alumne.

Un dels exemples el dóna una mestra d'Infantil de Cantàbria amb el projecte "El castillo de la Bruja Tuja" on hem fet un video amb la meva companya Patricia Pinar dramatitzant l'article que explica l'utilització de les tic a les aules amb diferents opinions.

Una cacera del tresor consta:

- Capçalera ( títol/àrea/nivell educatiu / autor/imatges/dibuixos/ fotos)

- Introducció ( tema breu del que es vol treballar a l’aula)

- Preguntes ( preguntes plantejades amb l’objectiu de que facin una recerca el alumnes per Internet per aconseguir una resposta)

- La gran pregunta ( Una activitat, o més d’una que porten a l’alumne a aplicar els nous coneixements, és una pregunta global que no poden trobar en el llistat de recursos, ha de coincidir amb un objectiu curricular i pot incloure aspectes valoratius i opinions personals )

OBJECTIUS:

- Implicar l’ús d’instruments nous.

- Treballar de manera individual, en parelles o en grup.

- Aprendre a raonar i justificar el que s’ha fet.

- Potenciar la responsabilitat i autonomia personal.

- Respectar els diferents ritmes d’aprenentatge.

- Potenciar l’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu

Aquí tenim un esquema creat a classe:

 

Hi ha una investigació on en parla en Jordi Adell en el vídeo, que és diu ACOT que ens explica que inundant de tecnologia algunes escoles amb assessoraments, softwares,posant-li tots els mitjans tecnològics van avaluar quines eren les fases on la tecnologia passava a ser part de la pràctica quotidiana dels docents.

Van trobar que era un procés que triga de 3 a 5 anys i que no era gens fàcil ni amb uns resultats ràpids, on aquest professorat passava per unes FASES.

Fase 1

ACCÉS -- saber utilitzar les eines tecnològiques ( 1 any mínim)
 

Fase 2:

ADOPCIÓ-- Que els mestres utilitzin els ordinadors per a fer les seves classes (exemple: power point com pissarra de classe)

Fase 3:

ADAPTACIÓ-- integració de les noves tecnologies en pràctiques tradicionals augmentant la productivitat( no utilitzar llibreta sinó processadors de textos )

Fase 4:

APROPIACIÓ--: quan comencen a experimentar noves maneres de treballar didàcticament utilitzant la tecnologia

Fase 5: 
INNOVACIÓ-- utilitzar la tecnologia de manera que no s’ha utilitzat mai, que ningú ho hagi fet abans, crear coses noves.

Esquema que mostra les fases del professorat:

Per finalitzar la meva entrada, no vull acabar sense explicar el que és la metodologia TPACK. On s’aconsegueix integrar les TICS a l’aula d’una manera eficaç. Això succeeix quan uneixes de manera unitària aquests tres tipus de coneixement:

- Coneixement tecnològic

- Coneixement pedagògic

- Coneixement disciplinar

Aquest gràfic que apareix a continuació ho deixa molt més clar :

http://www.ticyeducacion.com/2011/01/metodologia-tpack.html

　

Un cop s’ha entès la necessitat de l ’integració de les noves tecnologies, s’entén l’obligació de saber els altres coneixements en la mateixa línea, i tenen en compte que els tres de forma unitària formen un coneixement multidisciplinar adequat i exitós.

Gràcies!!!

Bibliografia utilitzada:

http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/caceres.htm

http://www.materialesdelengua.org/WEB/cazatesoros/caceres.html

http://youtu.be/sLLlwJcQ--Y

Temari de classe Tema 5

http://www.ticyeducacion.com/2011/01/metodologia-tpack.html

Polítiques educatives i plans d'inserció de les TIC als centres educatius a Espanya

A aquest tema hem treballat el desenvolupament legislatiu i de plans d'inserció de les TIC als centres educatius a Espanya. Penso que és molt important saber com han anat evolucionant amb el pas del temps fins l'actualitat. Com podem observar a l'esquema que mostro a continuació, comencem a parlar de programes institucionals a les dècades dels 70-80.

A finals d'època observem com va haver un estancament financer. Inclús a nivell educatiu sofreix un retrocés, quedant absent al currículum.

Les característiques dels programes del S.XXI són les següents:

Sorgeixen plans, però degut que les autonomies no es posen d'acord no s'arriba a aconseguir obtindre una base estable respecte al tema tractat.

També s'ens va proporcionar un esquema sobre l'opinió del professorat  i aquest va ser el resultat:

Per últim, reflectim, tal i com exposo a continuació, les consideracions a tenir en compte a un pla TIC:

Seria fonamental que es portés a terme un seguiment o una línia estable en lo referent a la implantació de les TIC a l'educació en general, ja que com passa a diversos àmbits, les polítiques que es porten a terme es veuen alterades pels canvis de govern que es produeixen. Això provoca una inestabilitat i genera que quan un pla comença a posar-se en pràctica, abans de saber si pot ser viable o pot millorar les coses , es canviï per un altre suposant un retrocés.

Al llibre "Políticas educativas y buenas prácticas con TIC"  parla de que la introducció de les TIC a les aules, és un objectiu a llarg termini dirigit a un canvi econòmic i sociocultural que utilitza aquestes tecnologies com a palanca d'impuls i modernització. Els resultats d'aquestes polítiques no es poden valorar a curt termini, es necessitarien dos dècades més per percebre els seus efectes reals, però les evidencies ens mostren que encara estem lluny d'unes pràctiques educatives que afavoreixin uns aprenentatges i ofereixin uns ensenyaments acords a la societat del coneixement. Per tant, hem de diferenciar entre la implementació de les polítiques educatives amb TIC de la innovació didàctica amb el suport de les TIC que basa la seva qualitat en la transformació del dia a dia a l'aula mitjançant la pràctica educativa.

El que es necessita es professorat reflexiu i actiu que, sobre el poder de les tecnologies digitals, desenvolupi una bona pràctica docent capaç de generar aprenentatges profunds en contextos rics en recursos i materials didàctics.

Crida l'atenció que amb totes les possibilitats que ens poden oferir les TICS, no es facin esforços col·lectius amb l'objectiu de que siguin una realitat a les aules del S.XXI. Això es responsabilitat de tots, si totes les parts implicades posaran de la seva part es podrien aconseguir uns resultats extraordinaris en benefici dels nens, que al final són els que acaben resultant més perjudicats de tota aquesta situació.

http://blog.educalab.es/intef/2013/04/25/encuesta-europea-a-centros-escolares-las-tic-en-educacion/

Si revisem el currículum d'educació infantil i inclús basant-nos en la llei existent, veiem com queda reflectida l' importància de la inserció de les noves tecnologies. Malgrat això, en moltes ocasions això no deixa de ser una utopia. El veiem a diari, el professorat passa hores omplint informes, tràmits burocràtics, etc. Si tot aquest temps estigués invertit en coses realment productives i tots els esforços fossin destinats a una transformació de l' educació usant les TIC com a vehicle bàsic en el procés d'ensenyament-aprenentatge la realitat seria molt diferent.

Per altra banda, veiem com una vegada més, la implicació dels docents serà bàsica per a que tots els objectius s'assoleixin. Hi ha professors que amb molt pocs recursos han sabut fer les coses realment de una manera extraordinària. Mentre que d'altres que disposen de més oportunitats no les aprofiten de manera enriquidora. 

http://stellae.usc.es/red/blog/view/29976/formacin-permanente-cfr-y-cafi

TEMA 3

POSSIBILITATS I LIMITACIONS DEL SOFTWARE EDUCATIU

 

Les Tics avui en dia tenen una forta importància en l’àmbit educatiu, i ens ofereixen diferents possibilitats; consultes, elaboració, recerca... Són un medi d’expressió i un gran instrument per a poder processar l' informació d’una manera més atractiva.

Abans de tot vull fer un resum del que hem estudiat a classe per a poder endinsar-nos en el món multimèdia, així ha quedat el nostre mapa conceptual:

Ara que ja entenem una mica, vull explicar que és exactament un software educatiu:

Un software educatiu:  

Son els programes informàtics destinats a l’ensenyament, encaminats cap a un aprenentatge autònom on permeten un desenvolupament d’habilitats cognitives. Son de caire educatiu i s’utilitzen en l’àmbit escolar, tot i que algunes famílies també en fan ús.

Característiques dels Softwares educatius:

- Materials elaborats amb una finalitat didàctica

- Utilitzen l’ordinador com a suport

- Interactius, on permeten intercanvi d’informació

- Fàcils d’utilitzar.

- S’adapten a les necessitats de cada edat de manera individualitzada.

Y aquí és on bé la pregunta formulada...

POSSIBILITATS I LIMITACIONS DEL SOFTWARE EDUCATIU

AVANTATGES:    

• Diversos tipus d’aprenentatge, i al ritme de cada estudiant. El propi alumne decideix el temps que dedica per aconseguir l’aprenentatge.

Construcció i reflexió del coneixement. Molts d’ells faciliten l’avaluació integrada, que pot fer-se ell mateix.

Increment d’altres usos per a aprendre. Per tant, motivació pels alumnes.

Fomenten l’iniciativa i l’aprenentatge autònom.

Inclou elements per captar l’atenció

Fomenten habilitats, competències, i promou actituds i aptituds tant pels alumnes com pels mestres.

Permet l’ interacció, són molt fàcils d’utilitzar i no cal tenir coneixements especials en informàtica per a poder fer-ne ús.

Eleven l’efectivitat d’altres mètodes d’ensenyament. Incrementen la retenció a través d’imatges, videos, gràfics, sons..

Aprenentatge significatiu amb una bona orientació i combinant-ho amb altres recursos.

DESVENTATGES:

• Necessita molt de control. S’ha de supervisar la qualitat dels continguts.
 
• Els alumnes poden deixar de banda altres fonts d’informació, poden acabar utilitzant-lo com a únic recurs, ja que és una forma fàcil de búsqueda d’informació.
 
• Una de les eines : " La wiki", molt utilitzada per nosaltres, i un referent. Pot ser canviada per altres usuaris,  per tant, podem tenir informació incompleta.
 
• No tots els usuaris poden fer-ne ús, i aquí ja entraríem en les diferències socials, culturals... per tant no son homogenis.
 
• Molts dels docents no tenen coneixements bàsics de l’ utilització dels equips, i molt menys conèixer softwares educatius. A més, molts dels docents poden "acomodar-se" i deixar de ser bons professionals.

• S’ha d’emprar amb prudència, poden provocar ansietat i cansament.
 
• Pot afavorir la pèrdua del sentit crític del alumnes , ja que perden l’ interès i intenten encertar la paraula a sort . Per tant, poden provocar els desenvolupament d’estratègies del "mínim esforç".
 
• Pot provocar una pèrdua de les habilitats dels nostres alumnes si no s’utilitza com cal.
 
• Empobriment de les relacions humanes.
  

Els materials multimèdia resulten molt atractius pels alumnes, ja que l’interacció i el joc que donen son una de les seves principals característiques. Un bon ús i una bona orientació juntament amb altres recursos poden afavorir els processos d’ensenyament i aprenentatge. Els entorns d’aprenentatge poden incluir gràfics dinàmics, eines per el processament d’informació que els guiïn i afavoreixin la comprensió.

Els alumnes soles estar molt motivats alhora d’utilitzar aquests materials, i això seria un dels motors d’aprenentatge eficient, ja que incita l’activitat i el pensament.

El fet que els alumnes estiguin permanentment actius quan interactuen amb l’ordinador, fa que mantinguin un alt grau d’implicació i iniciativa en els seus esforços i treballs. Els materials multimedia ens ofereixen la possibilitat de dialogar, son flexibles i això fa que es mantingui una continua activitat intel.lectual

Hi ha programes on els alumnes poden conèixer els seus errors just en el moment que els fan, i molts dels programes els ofereixen l’oportunitat de poder canviar les respostes i aconseguir superar els errors comesos. D’aquesta manera també s’aprèn.

Si fem referència al mestre, deixarà de ser monòton i rutinari, ja que, amb aquesta nova eina pot desenvolupar i dedicar més temps a pensar com estimular els desenvolupament cognitiu dels seus alumnes. Facilitarà la pràctica sistemàtica d’alguns temes amb nous exercicis de reforç,així, juntament amb el que ha fet sempre pot resultar molt més atractiu tot. Per què cal dir, com nombra l’article de Santos Urbina, que s’ha d’utilitzar com una eina més, però que la figura del mestre és molt important. I sobretot, té la màxima responsabilitat en conèixer el producte amb el que vol treballar a la seva classe i la seva correcta utilització.

Hem parlat de moltes avantatges, i sembla que si poséssim una balança guanyaria el poder de les noves tecnologies, però el que m’ha passat a mi quan he llegit l’article del Santos Urbina és com una espècie de ràbia, ja que té molta raó en moltes coses que diu. Estic molt cansada d’aquest món en el que vivim, que sembla que funcioni a la inversa. Per exemple, tots els canvis que es fan cada dos per tres en l’educació o acaben fent gent que no tenen ni idea d’educació, posen lleis noves sense pensar en les repercussions, fan i desfan com volen i... ala! Ens hem de callar! I en aquests cas passa exactament el mateix, les persones que creen els software educatius moltes vegades ( per no dir que la majoria) no tenen idea dels objectius que han de tenir els infants a certes edats, l’únic interès que tenen és el d’ aconseguir vendre el producte de forma màxima. Sense pensar evidentment si el que venen és de la qualitat necessària. Que no parlem d’una discoteca que volen vendre tiquets, que parlem de l’educació de les noves generacions, l’educació dels nostres fills! Hi ha una superficilitat i unes ganes d’aconseguir calers amb els mínims esforços. I som els mestres al final els que som els responsables de l’educació de tota l’Infància, els que menys escolten, els que ja no fa cas ningú... una vergonya...

A l'article de Santos Urbina proposa una sèrie de pautes que s'han de tenir en compte per a saber si el software escollit és educatiu o no:

 

En qualsevol cas, i tornant al tema, s’ha de tenir present que, si tenim una qualitat acceptable dels productes interactius, la clau de l’eficàcia didàctica d’aquests materials resideix en l’ utilització adequada dels mateixos. Així que prestem atenció !!!

 

Un cop acabada la meva reflexió he estat buscant material meu, ja que fa uns anys vaig crear amb una companya de classe un software educatiu. Vaig utilitzar el programa JCLIC, però ja han passat 7 anys d'això i em diu que no s'obre i que no conté res del material emprat. Recordo que va costar moltíssim, i quan he vist el video de la "Xarla amb Eva Barceló" m'han vingut al cap molts records que m'hagués agradat compartir amb vosaltres.
Un d'ells, va ser crear un memory amb les imatges dels infants que tenia a l'aula, per tant vaig poder utilitzar el meu propi material amb ells, i va ser una sensació espectacular. Es va fer així per implicar als infants, per què al veure la seva imatge i la dels seus companys volien seguir utilitzant-lo.
També vaig fer el so i la música per últim, com explica el vídeo.

 

Us deixo una serie de links que vaig treballar sobre pàgines web, totes educatives i per a Infants fins als 5 anys:

Curiosament, hi ha un d'aquests links,(que ja vaig estudiar quins eren els seus interfaç d'usuari ja fa molt de temps), és un dels exemples que es posen en el primer vídeo de classe d'aquest tema. M'ha semblat molt curiós, i veure que després de 7 anys encara està el mateix... exacte, he pensat el mateix! no s'han renovat!

Espero que us siguin útils! 
 

 

http://www.sesamestreet.org/

http://www.cuentosinteractivos.org/
http://www.edu365.cat/infantil/llegir/index.htm
 
http://www.edu365.cat/infantil/llegir/paraules.swf
http://win.memcat.org/infantil/interact/index.html

www.cavallfort.net

Us deixo el tutorial de com utilitzar el programa Jclic i poder començar a fer els vostres "pinitos", per si us interessa.

A mi em va costar un curs, per què has d'organitzar-te molt bé tot el material que vols treballar, però no es difícil! Ànim!





Bibliografia utilitzada:

http://vimeo.com/110101741

https://www.youtube.com/watch?v=drIUJ_YE2W4

Article Santos Urbina " Algunas consideraciones entorno al software para Educación infantil"

Lectura Jesús Valverde "Módulo I, Procedimiento básico para el diseño y producción de multimedia educativos."

http://almaleoneducativo.blogspot.com.es/2012/07/desventajas-de-software-educativo.html

http://innovacioneducativa.wordpress.com/2013/10/20/los-limites-de-la-innovacion-educativa/

http://es.wikipedia.org/wiki/Software_educativo

http://www.pipoclub.com/

Tema 2 - ENTORN PERSONAL D'APRENENTATGE - PLE

Aquesta tercera entrada té una tasca obligatòria que és fer el nostre PROPI PLE

( Personal Learning Environment )

 

Des de el primer moment que em vaig assabentar que havíem de fer aquesta activitat ja em tremolaven les cames, per què com ja sabeu, no sóc massa ràpida amb les noves tecnologies, així que vaig començar a fer-ho de la millor manera que sé, analògicament:                                                               paper- llapis-mà.

La paraula que denominaria per a poder expressar que vaig sentir un cop acabada la meva bogeria de fletxes i unions va ser: PERPLEXA . Tot això feia jo en el món virtual? Jo, que em creia una persona fora de les tecnologies, vaig pensar Déu ni do!

Sóc una màquina sense saber-ho!

El Ple propi va canviant, per què si jo em poso a pensar deu anys i pico enrere, que estudiava producció audiovisual i realització, hagués estat molt més ampli. Jo era muntadora "avispada" i ràpida, treia les millors notes fent muntatges amb Final cut, dreamweaver- per fer pàgines web, treballava el so amb programes com Pro tools...i ara em veig i dic: Però Jenni que t’ha passat?

Però no cal mirar molt enrere, quant vam començar la carrera, vaig començar a fer una assignatura de didàctica que finalment ja tenia convalidada, i la meva primera presa de contacte va ser fer el BLOG i una nova entrada amb el nostre PLE.

IMATGE DE PLE 2012

 

 

I aquesta és la cara que té el meu PLE actual:

 

No ha estat una tasca gens fàcil de fer, primerament per utilitzar eines que no havia utilitzat mai, encara. Però ha estat molt productiu, ja que ha sigut tema de debat amb les meves companyes. Estàvem una mica perdudes i entre totes sembla que hem aconseguit enfocar-nos, com sempre juntes i en grup.
Puc dir que he avançat molt, he utilitzat noves eines que a primer desconeixia, tot i que havia tocat el món tecnològic anteriorment, he fet servir recursos nous en aquests anys que m’han servit força en altres assignatures gràcies a aquests primers coneixements principals, i els coneixements nous. Així que la valoració és molt positiva i a la vegada pròspera, per què el PLE va avançant com la mateixa vida, com la mateixa societat, i segons el que facis o es va fent més gran, o va retrocedint i convertint-se en res, no val adormir-se.

Sempre hem tingut un entorn personal d’aprenentatge, i a la meva edat, que són 30 anys, puc comprovar tots aquests canvis, en un principi quan jo estudiava i havia escasses fonts d’informació, utilitzàvem diccionaris, enciclopèdies, la biblioteca era el nostre espai d’estudi i de búsqueda d’informació, ja que no tothom tenia un ordinador personal, o no s’utilitzava massa l’Internet.

Podem comprovar la quantitat d’avenços que tenim avui en dia i no ens adonem. Sense anar més lluny l’ús del nostre telèfon mòvil, on tenim internet ràpidament, ens connectem a Facebook mils de vegades per dia, establim relacions socials vía whatsapp, compartim informació, enllaços, ubicacions, imatges en segons i per segons. En fi una varietat de possibilitats que les fem com si les haguéssim fet sempre.

M’ha semblat molt interessant la part del capítol 1 on parla dels autors Collins i Halverson (2010) que afirmen que existeixen aspectes incompatibles entre la societat que aprèn amb tecnologies i la societat que aprèn exclusivament amb els medis tradicionals de l’escola. Que és justament el que estava fent referència ara. No podem ficar-nos una tela als ulls i fer com si no anés amb nosaltres tots aquests canvis. Ja que fas que tot vagi cap enrere. Fent constància de l’ importància a nivell educatiu que això suposa. El nostre entorn d’interacció s’ha ampliat a la xarxa d’informació que hem creat en les últimes dècades, i aquí és on es troba l’ importància de l’estudi del PLE, i de permanèixer constants .

El ple és un nou enfoc per aprendre a aprendre utilitzant les noves eines tecnològiques, construir coneixement: COMPARTINT- PRODUINT- CONSUMINT- INTERACTUANT 

sense estructures curriculars estàtiques.

 

És LA forma de comunicació de la NOVA societat de la informació i coneixement, una BASE del nou aprenentatge.

Per tant per una futura docència és PRIMORDIAL conèixer i fer-ne ús.

Aprendre al llarg de la vida a través d’una sòlida competència digital.

Com he aconseguit crear el meu PLE actual:

 

Primer de tot he hagut d’identificar amb claredat quines eines de la web 2.0 utilitzo jo per a poder treballar a diari. Que és el que utilitzo per a buscar informació, el que m’ajuda a elaborar nous coneixements. On llegeixo, Quines eines faig servir per a poder compartir; enllaços, material didàctic, treballs, opinions de fòrums...

Quins recursos d’Internet són el que més em proporcionen informació fiable, les seves fonts, informes, pàgines, continguts d’interès... on podem fer coses i reflexionem sobre elles.

 

Finalment quina és la meva XARXA PERSONAL D’APRENENTATGE PLN , on em relaciono amb altres persones, el facebook, my space, skype...

 

Un cop ho tenia tot, saber organitzar-ho de la millor manera, i la forma més ordenada possible. I amb ajuda de la meva amiga PATRICIA PINAR poder portar-ho tot cap al programa Cmap Tools. Una eina que no havia utilitzat encara. On en un principi que coneixes algo nou, costa una miqueta més, però amb paciència, amor, i constància he pogut acabar i espero que el resultat sigui igual de positiu de com ho veig jo.

Ple és un concepte pedagògic, forma concreta d’aprendre i com ho faig per aprendre, no només aprens en un lloc, sinó en diversos i amb altre gent, treus la informació que necessites i el que fas amb ella, tot això és important. El focus d’atenció va cap allò que ens interessa a la hora d’aprendre, ens ofereix noves oportunitats que hem d’aprendre a gestionar-les i a que siguin enriquidores per un futur. Per tant hem de millorar-les ja que és una competència bàsica cap a una nova educació, cap a una nova escola. Per tant com ja he dit, essencial com a eina futura per els nostres alumnes, i amb nosaltres com a eina metodològica.
 
Aquí us deixo un vídeo que m'ha semblat molt curiós a la vegada que divertit, l'han creat com a mi m'agrada, de manera analògica, fent els dibuixos a mà, i després han creat el moviment superposant imatges quant ho vas grabant, sembla fàcil per que és sencill, però no ho és. Han posat lo analògic i la tecnologia juntes parlant del que significa el ple, m'ha encantat!

Fins la pròxima entrada! ;-)

 

 

 

 

Bibliografia utilitzada: 

http://aula.virtual.ucv.cl/wordpress/entornos-personales-de-aprendizaje-como-sistemas-de-gestion/

 



 http://es.wikipedia.org/wiki/Entorno_Personal_de_Aprendizaje

 

http://canalcita.com/video/93D3Y9NDBN2K/Entrevista-a-Jordi-Adell-y-Linda-Casta%C3%B1eda

 

http://digitum.um.es/jspui/bitstream/10201/24647/1/CastanedaAdell2011preprint.pdf

 

http://digitum.um.es/jspui/bitstream/10201/17247/1/Adell&Casta%C3%B1eda_2010.pdf

 

https://www.youtube.com/watch?v=MPUlHtYfSzA

 

http://www.um.es/ple/libro/

 

https://www.youtube.com/watch?v=3OGTmXVFHqE

 

 

TEMA 2 XARXES I APRENENTATGES

Com ja sabem vivim immersos en tecnologies, i aquestes tecnologies han transformat la nostra vida social.

Més endavant parlaré del concepte web 2.0 , i els canvis que han succeït gràcies al seu potencial, com una persona sense cap tipus de coneixement informàtic pot generar contingut. Tots podem ser creadors del coneixement, una eina nova caracteritzada per la seva arquitectura de participació. I Això, ha creat confrontament, ja que desapareix l’expert com a únic que tenia el poder sobre el món tecnològic.

Aquesta eina ofereix una oportunitat per la transformació del sistema educatiu, és una evolució metodològica, on, l’aprenent, pot crear el seu propi aprenentatge, crear el seu coneixement. El professorat, per altra banda, pot crear recursos en base a les necessitats del seu grup. Per tant hi haurà una millor adaptació del currículum, per tant, estaràs en el nivell que els teus alumnes et demanen, és com "educació a la carta".

I com tot el que arriba de nou, el docent es torna a topar amb un nou horitzó, però s’ha de prendre no com un obstacle, sinó com una oportunitat d’impacte en l’educació. On aquest impacte, dependrà completament del docent. Serà ell, qui tindrà la clau per utilitzar-ho com una nova metodologia, una nova eina que pot transformar el que ha existit fins ara.

La realitat és que el nostre món avança molt ràpidament, i sobretot de la mà de la tecnologia, per què no aprofitar-se d’ ella per a millorar la teva vocació i que la tecnologia marqui diferencia en l’ensenyament dels teus alumnes?.

Parlem dels entorns personals d’aprenentatge o els PLE que se’ls denomina, alguns alumnes ja han fet aquesta reflexió sobre el seu entorn d’aprenentatge, tots l’hem tingut i molt abans del món de la tecnologia . En el món presencial, l’entorn personal d’aprenentatge es un,que té a veure amb les persones, recursos i activitats de la vida real.

Definició d’eines del ple virtual: (caracteritzades per unes eines, activitats, mecanismes i estratègies d’aprenentatge... PER QUÈ?

- Per accedir a una informació.

- Per reflexionar i crear.

- Per a col·laborar.

Aquestes eines es poden anar ampliant progressivament de manera extraordinària, noves accions d’aprenentatge.
Aquí tenim els esquemes creats a classe per un millor enteniment del tema:

 

Quines són les possibilitats de la web 2.0 per a la transformació del rol docent? (sistema educatiu)

Primer de tot comentaré què és el que significa una web 2.0 d’aquesta manera ens centrem en la pregunta formulada.

 

 

Serien aquells "espais web"on es pot compartir informació d’una manera fàcil i ràpida. En aquest espai es permet que els usuaris puguin interactuar entre ells, on es genera el que es denomina una "comunitat virtual". Per tant es diu que és l’evolució de les aplicacions tradicionals, on en aquelles podies ser un usuari estàtic, que podia llegir la informació, és a dir, d’observador, però completament passiu.

Ara es converteixen en usuaris actius que participen, que poden contribuir en els continguts que ells mateixos poden generar, compartir, donar suport, i poder formar part de la societat en la que estem avui en dia que no deixa de moure’s i innovar. Ja deixa de ser únicament un espectador, i això dóna molt de pes al usuari.

Els principis que tenen aquestes aplicacions són:

- La web és la plataforma

- L’ informació és el que mou el Internet.

- Efectes de la xarxa moguts per una arquitectura de participació.

- L’ innovació sorgeix de característiques distribuïdes per desenvolupadors independents.
 

Uns exemples de l’evolució:

- Ofoto  Flickr (comunitats fotogràfiques)

 

- Mp3.com  Napster (Per descarregar música)

- Espais personals  Blogs (Pàgines personals)

- Categories/ directoris  Tags

 

Amb aquesta millora qualitativa de transmissió d’informació s’ha re inventat l’era d’ Internet. Es pot realitzar treballar col·laboratiu entre diferents usuaris.

Per tant si ho centrem a la pregunta formulada, les eines que ens faciliten són eines que ens permeten millorar els temes que sorgeixen a l’aula de la classe. És una millora tant pels mestres com pels alumnes.

 

La web 2.0 permet nous rols pels alumnes i pels professors, sobretot en base al treball autònom i col·laboratiu. Ser crítics, crear, fer reflexions personals, expressar-se, investigar i poder compartir recursos, crear nous coneixements i sobretot el més important

 APRENDRE.

La web 2.0 és un component principalment social, per tant pels professors és una eina ajuda molt útil, ja que poden desenvolupar xarxes de centres i professors on poden reflexionar sobre temes educatius, ajudar-se entre ells, compartir recursos... entre d’altres coses. És un potent medi per l’àmbit educatiu per construir el coneixement de forma col·laborativa. I tot això del que es parla és un pas agegantat d’innovació, de millora en tots els nivells.

Sense anar més lluny nosaltres mateixes fem un ús educatiu a diari, de forma fàcil i molt nova. Per a fer els treballs en grup, que moltes vegades és molt complicat coincidir en horaris, utilitzem una eina del mateix google, que es diu "DRIVE". On podem fer el treball original directament en línea totes les persones a la vegada. I resulta molt útil per que ja no necessita haver d’ ajuntar-ho, i pots comunicar-te amb el xat personal pel teu grup al moment, subratllar el que no t’agrada , ficar notes al costat, borrar... Per mi és un gran descobriment.

La comunicació directa i activa que pots tenir amb els teus mestres d’Universitat amb l’eina del Moodle, es fantàstica, la rapidesa de poder enviar un email si tens qualsevol problema, poder comunicar amb tots els alumnes, amb la gent de Palma, en fi un seguit d’oportunitats que abans no existien.

Per tant les possibilitats de la web 2.0 enriqueixen l'aprenentatge i la pràctica docent.

 

Què es necessita per a que es pugui dur a terme la feina de "treball educatiu" en el ciberespai?

- En el centre educatiu hi ha d’haver una aula amb ordinadors suficients per a cada alumne.

- Que aquests ordinadors tinguin connexió a Internet

- Que els alumnes tinguin a casa seva el seu ordinador personal amb Internet.

- El professorat ha de tenir al seu abast un bon equip per a realitzar i preparar totes les activitats

- Disposar a nivell més social, els recursos necessaris per a que tots els ciutadans puguin accedir a Internet com; biblioteques, centres cívics, zones wifi...

A més a més per a poder portar a cap un bon sistema educatiu hi ha d’haver una series de competències assolides tant per part dels alumnes com per part dels professors. Això es per a que es puguin utilitzar adequadament tots els recursos que la Web 2.0 ofereix.

Els estudiants:

Han de tenir uns mínims de competències digitals com; saber navegar, buscar informació, saber valorar i seleccionar el que t’interessa, saber expressar-se i comunicar-se en el ciberespai, conèixer els riscos que poden aparèixer ( plagis, spam...) Han de tenir unes competències socials necessàries; saber treballar en equip amb respecte i responsabilitat.

Professorat:

Tenir les mateixes competències digitals que els estudiants. Tenir competències didàctiques, saber utilitzar els diferents usos de les aplicacions 2.0. Coneixement de les regles en quan a la utilització de recursos. I sobretot tenir una actitud favorable cap a la utilització de les TICS per a poder transmetre motivació al alumnat.

 

BENEFICIS ----- EDUCACIÓ------ INTEGRACIÓ WEB 2.0

- Compartir, col·laborar, cooperar, participar en la creació, divulgació i investigació del coneixement. Pot fer-se de manera individual i grupal.

- Generar competències tecnològiques tant importants per a poder desenvolupar-se avui en dia en qualsevol feina.

- Participació multidireccional a través de la xarxa.

- Ritmes d’aprenentatge individual i col·lectiu.

Per tant, queda dit que avui en dia els usuaris ja no estan sols a la xarxa, on la web 2.0 li dona una valor afegit, ja que no només poden rebre i buscar informació, sinó que poden transmetre-la, construir-la i pensar-la.
Es per això que és una gran eina pel nostre treball, d’un valor incalculable que hem d’explotar i saber utilitzar!.

Després d’haver llegit l’article de Siemens , crec firmement en el paper del mestre, crec en el poder que tenen sobre els alumnes. Són ells els que han de marcar aquest camí del canvi. Ells han de afrontar que no hi ha que tenir por amb tot el que està venint de nou. El contingut que pot tenir un curs ja no està establert, ja que hi ha portes obertes per tot arreu, pots ampliar la informació per exemple amb vídeos del Youtube, articles on line i un seguit d’oportunitats que abans no existien. I això pel mestre es un gran treball. Ja no ets pots preparar tot, i saber que anirà d’una sola manera, sinó que et pot arribar un alumne amb material nou per ensenyar-te i tu no saber per on tirar, per tant es podria dir que es perd el control. Ha arribat el moment de l’evolució, d’obrir aquests camins, ja que tot el que succeeix a la vida ve lligat també per la societat que ens envolta, i avui en dia aquesta societat és el que demana.

M’he sentit molt identificada quan parla l’autor de l’article, de que es sorprèn al escoltar que és l’aniversari d’alguna companyia d’aquestes que fem referència, i veus que només han complert 5 anys, quan ja les tenim tant insertades que no et pots creure que faci tant poc temps. Que penses que han estat amb tu durant tota la vida, i que ja sense elles no sabries que fer, és curiós tot això.

I estic completament d’acord quan diu que "Aún estamos en el incio... quedan muchas cuestiones por responder en relación a la privacidad , la ética en las redes y la evaluación" Per que tot i que estem molt adelantats i volem estar preparats, hi ha moltes coses que encara se’ns en van de les mans.

Una paraula que desconeixia al llegir el PDF de Miguel Ángel Suvires i Santiago Ruiz és la de "Prosumidores" que ha nascut arrel d’aquesta revolució digital que vivim, on serien les persones que no tant sols son consumidores sinó també productores.

En aquest text ens parla de la crua realitat, avui en dia les aules no estan condicionades per a poder desplegar tot aquest "boom digital" com cal, haurien d’estar adaptades per aquesta nova forma d’ensenyança- aprenentatge. Parlem de pissarres digitals, projectors, ordinadors... i actualment es provable que alguna escola en tingui però moltes altres no, i tornem a estar en diferents nivells, no tothom disposa del material i recursos necessaris, i comencen a veure’s les diferencies . El que remarca aquest text és alhora de citar qualsevol recurs nou, trobat a Internet, posar de qui és, saber quin es l’autor, no per una qüestió d’educació tan sols sinó, per una qüestió de respecte pels drets d’autor. Trobo que és un text molt interessant i útil per que ens posa al nostre abast tots els recursos oberts que podem utilitzar per la nostra tasca educativa sense problemes. A més trobo essencial conèixer l’interior de l’ Internet per a poder fer un bon ús en un futur com a mestra.

Per acabar vull parlar de les lectures capítols 1 i 8 on remarca aquest moment en el que ens trobem, i jo tinc una sensació agredolça, per què em fa pena que es perdin situacions i materials que han estat sempre en la nostra vida. Com l’ús dels llibres, parla que el jovent fa un ús més d’Internet que no pas d’un llibre, que els regals rebuts són WII i Playstations... i es perd l’essència de la forma d’educar d’alguna manera. Crec que ens hem de modernitzar i posar-nos al dia amb la realitat, però sense deixar de banda el que sempre ha funcionat. Sóc d’aquelles persones que aposta pel canvi, per les noves tecnologies però a la vegada existeix aquesta por incontrolable de lo desconegut i del que no domines. I em contradic, per que crec que és l’hora de seguir el ritme que es demana, però a la vegada no em veig del tot preparada per aquest món nou que ens espera.

 

Després de tota la meva reflexió us deixo un vídeo que parla precisament de tot el que he nombrat en aquesta entrada de blog, és un minidocumental que presenta les bases de la web social i les seves possibles aplicacions educatives, espero que us sigui útil!

 

Bibliografia utilitzada:

http://www.maestrosdelweb.com/web2/

http://es.wikipedia.org/wiki/Web_2.0

http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/155/cd/modulo_1_Iniciacionblog/concepto_de_web_20.html

http://blog.educastur.es/blog/2007/06/18/web-20-y-educacion/
https://www.youtube.com/watch?v=eOwK9VqsS28&list=UUl0oFVf08Iz3SlditsZCMTg
(temari de classe)

 

https://ce2.uib.es/estudis1415/pluginfile.php/128703/mod_resource/content/0/Suvires_Galacho.pdf

https://ce2.uib.es/estudis1415/pluginfile.php/128702/mod_resource/content/0/castanio20.pdf