Presentació

Com tot el que s’acaba, després d’un llarg temps fa que tinguis una sensació agredolça... Dolça per que per fi comences a veure el final d’una cosa que al principi feia molta pujada, i ara ja pots veure la llum, tot i que no és massa clara del tot. I agria per que fa pena, una mica de tristesa per dir adéu...

Bé, jo de fet no puc acabar aquest any amb les meves companyes, no podré graduar-me amb les meves amigues, no sortiré a la orla amb elles... per que la vida no és gens fàcil, i menys per la gent que no té diners i que ha de treballar.

I em queixo, per que estem en un moment en aquests temps de queixes, de la veu del poble que ja està cansada, i jo ho estic, i molt!. Estic cansada que ens hagin posat un "PLA BOLOGNIA" per que som "EUROPEUS", un pla presencial, amb horaris de tarda i de matí, amb diferencies amb altres països... i moltes i masses diferencies! On la gent que treballa havia de fer més treballs extres per que no anaves a classe, quan es suposa que tens molt menys temps per a poder fer-ho. Un pla que et posen l’anglès des de el primer any amb un nivell impossible, que et desmotiva i et tira cap avall... quan podrien haver-ho fet els quatre anys seguits pujant nivell... no tot de cop i sense poder respirar. Un pla on et fan fer les pràctiques sense disponibilitat per a poder-ho fer de tardes o de matins. Ja no parlo de les diferencies amb altres països, parlo de les illes Balears i Catalunya, per que un alumne de Barcelona té la possibilitat de poder-ho fer per la tarda i nosaltres a Eivissa no? Igualtat? On? Buscar solucions per a que es pugui fer? Parlar amb les escoles concertades i no fer 5 mesos sinó tot l’any per a que siguin les mateixes hores? No interessa...

Doncs jo no podré graduar-me amb el meu grup, per que cada estiu treballo de matins i de nits per a poder pagar-me la Universitat, cada estiu, i aquest, he pagat la Universitat, sí, però puc estar 5 mesos treballant sense remuneració, abandonant la meva guarderia, i pagar pis, aigua, llum, menjar, viure...???? evidentment, NO... il·lògica pura, per tant... no podré acabar-ho aquests any, i em poso molt trista, per que aquest camí ha estat MOLT COMPLICAT, he tingut bons mestres, bona tutora que ha estat en molts moments empàtica i pacient, però el més important han estat les meves COMPANYES

Companyes que si no fos per elles, que em passaven els apunts, m’ajudaven a la comprensió, tenien la suficient paciència d’esperar a que puguis fer-ho, coordinar horaris... en fi... Doncs jo he d’agrair a les meves companyes per que han estat elles les que m’han ajudat de debò, i era amb elles que volia dir per fi ... sóc graduada... però no podrà ser...

Tot gràcies a aquests magnífic pla d’estudis que han fet entre d’altres, un polític que diu que per ser president del govern no cal saber anglès... però per ser mestre de nens de 5 anys cal que tinguis un nivell natiu... molt de sentit, si senyor. I amb això no vull fer referència que no sigui completament essencial i prioritari aprendre anglès, t’obre moltes portes i en el meu cas és una cosa pendent que he tingut tota la vida, em queixo que sigui així de cop, sense mitges tintes, haver de pagar una escola d’idiomes, o intentar entrar a la oficial... tot es tenir sort... i sempre la tenen els que no la necessiten... i així seguim en un bucle complicat de canviar.

Però no baixarem mai el cap, jo no el penso baixar mai, mai aconseguiran ni fer-me callar ni perdre el somriure i com sempre dic...

PER ACABAR, COMENCEM....