Polítiques educatives i plans d'inserció de les TIC als centres educatius a Espanya

A aquest tema hem treballat el desenvolupament legislatiu i de plans d'inserció de les TIC als centres educatius a Espanya. Penso que és molt important saber com han anat evolucionant amb el pas del temps fins l'actualitat. Com podem observar a l'esquema que mostro a continuació, comencem a parlar de programes institucionals a les dècades dels 70-80.

A finals d'època observem com va haver un estancament financer. Inclús a nivell educatiu sofreix un retrocés, quedant absent al currículum.

Les característiques dels programes del S.XXI són les següents:

Sorgeixen plans, però degut que les autonomies no es posen d'acord no s'arriba a aconseguir obtindre una base estable respecte al tema tractat.

També s'ens va proporcionar un esquema sobre l'opinió del professorat  i aquest va ser el resultat:

Per últim, reflectim, tal i com exposo a continuació, les consideracions a tenir en compte a un pla TIC:

Seria fonamental que es portés a terme un seguiment o una línia estable en lo referent a la implantació de les TIC a l'educació en general, ja que com passa a diversos àmbits, les polítiques que es porten a terme es veuen alterades pels canvis de govern que es produeixen. Això provoca una inestabilitat i genera que quan un pla comença a posar-se en pràctica, abans de saber si pot ser viable o pot millorar les coses , es canviï per un altre suposant un retrocés.

Al llibre "Políticas educativas y buenas prácticas con TIC"  parla de que la introducció de les TIC a les aules, és un objectiu a llarg termini dirigit a un canvi econòmic i sociocultural que utilitza aquestes tecnologies com a palanca d'impuls i modernització. Els resultats d'aquestes polítiques no es poden valorar a curt termini, es necessitarien dos dècades més per percebre els seus efectes reals, però les evidencies ens mostren que encara estem lluny d'unes pràctiques educatives que afavoreixin uns aprenentatges i ofereixin uns ensenyaments acords a la societat del coneixement. Per tant, hem de diferenciar entre la implementació de les polítiques educatives amb TIC de la innovació didàctica amb el suport de les TIC que basa la seva qualitat en la transformació del dia a dia a l'aula mitjançant la pràctica educativa.

El que es necessita es professorat reflexiu i actiu que, sobre el poder de les tecnologies digitals, desenvolupi una bona pràctica docent capaç de generar aprenentatges profunds en contextos rics en recursos i materials didàctics.

Crida l'atenció que amb totes les possibilitats que ens poden oferir les TICS, no es facin esforços col·lectius amb l'objectiu de que siguin una realitat a les aules del S.XXI. Això es responsabilitat de tots, si totes les parts implicades posaran de la seva part es podrien aconseguir uns resultats extraordinaris en benefici dels nens, que al final són els que acaben resultant més perjudicats de tota aquesta situació.

http://blog.educalab.es/intef/2013/04/25/encuesta-europea-a-centros-escolares-las-tic-en-educacion/

Si revisem el currículum d'educació infantil i inclús basant-nos en la llei existent, veiem com queda reflectida l' importància de la inserció de les noves tecnologies. Malgrat això, en moltes ocasions això no deixa de ser una utopia. El veiem a diari, el professorat passa hores omplint informes, tràmits burocràtics, etc. Si tot aquest temps estigués invertit en coses realment productives i tots els esforços fossin destinats a una transformació de l' educació usant les TIC com a vehicle bàsic en el procés d'ensenyament-aprenentatge la realitat seria molt diferent.

Per altra banda, veiem com una vegada més, la implicació dels docents serà bàsica per a que tots els objectius s'assoleixin. Hi ha professors que amb molt pocs recursos han sabut fer les coses realment de una manera extraordinària. Mentre que d'altres que disposen de més oportunitats no les aprofiten de manera enriquidora. 

http://stellae.usc.es/red/blog/view/29976/formacin-permanente-cfr-y-cafi